tempus fugit

de tot i de res

9 de desembre de 2014
0 comentaris

pedestals d’egos

Com en el món dels humans, els animals, també tenen necessitats narcisistes; l’innocent colom que per una estona s’erigeix figura destacada ocupant el cim de l’oportú pal de la xarxa de fils d’electricitat fent una paradeta amb els seus congèneres, sembla ufanós, si més no, de la seva figura. Els altres, situats a un nivell més baix, segurament se’l miraran els  savis, amb condescendència,  i els brètols l’envejaran i a la mínima ocasió, potser fins i tot es barallin per accedir al primer ocasional pedestal que trobin en la propera volada; tot tal com acostuma a passar-nos també als que, mancats d’ales, ens belluguem per la terra  cercant uns tocar-hi de peus i d’altres, al cap i a la fi, alçàries de fang o lluïssors artificials.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.