tempus fugit

Passeges per l’entorn d’algun recinte talaiòtic on la Taula és el motiu emblemàtic que fa anar més disparadors de càmeres fotogràfiques  d’arreu el planeta. La imatge clàssica, per contrastar la grandària del monument, acostuma a ser la d’una persona o grup situats a la base de la majestuosa T pètria.

Ara, durant la tranquil·la època estacional, visitar els llocs és un plaer gairebé d’hedonistes solitaris que, sense l’enrenou d’altres, gaudeixen de qualsevol detall que aparegui pel camí com la presència -enregistrada a la imatge d’aquest apunt – de l’espontani homenatge a l’època talaiòtica que algun visitant d’estiu va deixar damunt de la paret seca…, ja se sap, entre tanta pedra traginada amunt i avall durant segles, el mimetisme s’apodera i algunes persones no se’n poden estar de deixar també la seva innocent, ocurrent i, inofensiva petja.