tempus fugit

El PPequip que encara té majoria a l’ajuntament de Maó, ja li agradaria, aprofitant una revisió del rellotge de la casa de la vila, que aquesta es perllongués i deixes el visible bell quadrant mancat de sagetes per aturar el temps, i així, no passes mai el del seu PPmandat a fi i efecte de poder continuar manant, decretant, fent i desfent damunt territori maonès, tot allò que vulguin amb el tipus PPideològic (aquest sí, pel que sembla, aturat en el temps impedint-los d’evolucionar) que majoritàriament els caracteritza.

Tot això ve a conte perquè a mitjans de l’any vinent, les eleccions municipals ocuparan fulls i fulls de paper i digital, per què alhora d’emetre el vot la ciutadania pugui decantar-se per un bàndol o per altre i així, els programes dels candidats (que duen l’aigua al seu molí assecant el del veí) intentaran convèncer a part de la ciutadania que no té una fe cega o atracció malaltissa per una opció política en concret, és a dir, aniran per la que sempre estem indecisa i encegada també o xacrosament atreta per alternatives poc institucionals  tipus  antiglobalització neocapitalista, és a dir, el residu poblacional  que ens costa un munt creure en  les bones intencions de  velles formacions perquè durant la seva trajectòria han demostrat, clarament, de quin pal es despengen i cap a quin en van i, referent a les noves, pot ser que (mal pensats com som) de moment i a l’expectativa, abstinguem-nos públicament d’opinar  a favor o en contra i tal vegada, arribat el dia, fent honor  a la nostra condició de cagadubtes fins i tot de votar.

-Ah!, quina diferència decidir anar a votar o no per decidir quin tipus de país -annexionat o lliure- volem!