tempus fugit

Vestit de mariner el nen va fer la primera comunió i l’uniforme nàutic, desat a l’armari, feia temps que destorbava.

 Regalar-lo no sembla bona idea doncs avui en dia, ¿qui vol lluir d’oficial de la marina quan les criatures poden anar vestides de diari a rebre per primera vegada el Senyor…?, i també segurament, els que volen continuar amb la tradició perquè les criatures rebin la primera hòstia consagrada lluint indumentària castrense, de ben segur no els deu de fer gaire gràcia usar una de segona mà…, clar que sempre pot haver-hi algú que no li faci res…, per això, aprofitant la venda dominical al mercat de vell de l’estoc amb que la lampisteria quan va tancar va repartir o  liquidar deutes, posaren el petit embolcall d’oficial de marina a la venda, això sí, per quatre euros tenint en compte el desgast i sobretot la molèstia d’haver de cercar el botó que el nen, un cop combregat, va perdre mentre esvalotat anava amunt i avall lluint l’uniforme en la festa posterior a la clerical cerimònia. A veure si avui, a la “gangària”, tant de bo venguin  l’uniforme i quatre endolls més.