Més de 100 persones que no escatimen cap mostra de solidaritat amb cap iniciativa ciutadana que fa un acte de rebuig a les macros rotondes, s’han manifestat a l’entrada d’Alaior amb intenció de tallar el trànsit una estona, cosa que han aconseguit potser tímidament davant de la contundent presència de la guàrdia civil (que pel
LLEGIR ELS GRAFFITI (Convocat silenci) Jean Serra Arribaven la tardor i els estornells amb les seves acrobàcies. El martiri que desferma ventades i esventra celísties o aixeca paranys com peus sense sandàlies. L’hora prima i cegadora de l’engany, el martelleig sincopat del sirocco damunt el salnitre e les mans. Gavines esvalotades persegueixen l’aliment astral i
El gran mural d’un carismàtic sideri viatger presideix un dels indrets del dominical mercat de vell a Es Freginal de Maó. Nombrosa gent fidels a la tradició de mercadejar i fer, alhora, una trobada social beneficiosa i enriquidora si més no per a la salut mental, passeja amunt i avall mirant i comprant la munió
Acabarem l’any fent un homenatge a l’ase, animal que a molta gent li fa oi d’assemblar-se i d’altres, ens cauen tan bé que, si ens hi comparen, de bon grat ho celebrem. Tenim entre altres, el ruc amb el qual cavalca Sancho Panza al costat del Quitxot o l’ase Platero que ens descriu Juan Ramón
Tot i l’anunciat estat d’alerta taronja a l’illa, va ser impressionants el nombre de persones contraries al genocidi territorial que està causant la construcció de les inexplicables macros rotondes. El diumenge dia 28, puntualment més de 1500 veus van rebutjar pels carrers de Maó, la violació territorial. Puntualment el diari ARA balears, ha cobert la
Reflectit al mig desballestat vaixell, potser s’hi pot veure la realitat més crua que afecta a gran part de la ciutadania d’allò que deien era la bona neoliberal navegació conduïda per polítics carismàtics alguns i de seny altres, ambdós però, més amics d’empresaris o de banquers que dels treballadors, i així tenim que els escollits
AMOR “Tots els contes” Mercè Rodoreda Em sap greu fer-li obrir la porta ara que acaba de tancar però, la seva merceria és l’única que em ve de pas quan surto de l’obra. Ja fa uns quants dies que miro l’aparador; fa riure em penso que un home de la meva edat, brut de ciment
Les de Nadal, són festes familiars mamades des de la infància. A l’aixopluc del domicili dels majors del clan, s’hi va a fer els generosos àpats tradicionals i de cars ingredients cuinats fent xup-xup uns dies abans de cruspir-los el 25, 26… i tots acompanyats d’escumoses nostrades begudes, postres tradicionals, compactes com maons els uns,
De les aranyes i la metòdica tela que fan per atrapar víctimes que les sustentin i, de les propietats al servei de la humanitat de la consistent i gairebé transparent filatura que elaboren, s’han omplert pàgines i pàgines de literatura científica, de ficció, infantil…, i ja pots patir aracnofòbia o no, que sempre hi ha
Guarnits amb luxoses teles els tres reis d’orient esperen que alguna ànima catòlica o no, els col·loqui al lloc costumista d’un pessebre i facin així el miracle d’entabanar criatures i grans perquè no escatimin (seguint l’exemple dels regals que fan els mags a l’innocent Jesuset) despeses en consumir i consumir tota mena de productes, en
Els rajos solars penetren a través dels vitralls de les catedrals il·luminant de manera espectacular l’interior i no cal dir quan els coneixements astrals dels arquitectes fan la meravella de fer coincidir puntuals esdeveniments celestes perquè en una època de l’any la projecció dels rajos facin diana, o bé a l’altar major, o bé en
DE VEU EN VEU – LAVES, ESCUMES (La pell d’Orestes) Lluís Solà 6. Deixa’t caure, doncs, ulls clucs, dins la vaga claror d’aquesta alba tèbia, tremolosa de vents i de plenituds tot just apreses. El carro que trontolla al fons d’un camí obscur potser porta indicis d’un nou trobat delit, esclats de fulles, la descoberta d’una
Pel que es veu SOSmenorca comença a incomodar. Pel que es veu, a algú l’incomoden certes sortides de to. (la carta) Però, pel que es veu, el genocidi urbanístic fet amb bona educació, té carta blanca per continuar exercint-lo. També, pel que és veu, en un moment d’indignació extrema davant de tanta barra i prepotència,
Prest serà l’hivern i ja la figuera dorm dins la grisa letargia estacional, els brots de noves fulles i fruits arrelen reprimits dins del temporal parèntesi. Prest també -el temps passa volant- a la pròxima primavera la retinguda brotada esclatarà formant part del miracle de la natura omplint d’atrevits vius colors camps i voreres de
Passeges un capvespre d’un dia gris per esvair nostàlgies. A distància veus algú que sembla faci el mateix i penses: -¿estarà distanciant records per manllevar melangies?, i una mica més tard, al llibre entre mans que volta per casa (De veu en veu de Lluís Solà) una frase “li semblava un univers on no sabia