tempus fugit
de tot i de res
29 de novembre de 2014
0 comentaris
dissabte (9) d’en carner
EL CARGOL (Josep Carner)
—Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.
Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l’herbam.
I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: «Cargol, treu banya!»
mig em moro de poruc.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!