El caprici d’un núvol lenticular en perspectiva aparentment situat damunt de Cales Fonts, per uns moments et va fer pensar que si avui, encara no s’hagués popularitzat l’ús massiu de la televisió i, per la ràdio, un èmul d’Orson Welles fes el que ell va fer un 30 d’octubre de 1938 als Estats Units, el
La foto ja té més d’un parell d’anys, 5-4-14 i la frase del grafiti, qui sap quant de temps faria que devien haver-la escrit, la qüestió és però, que la persona que ho va fer estava prou enfadada amb el PSOE per desitjar fer-lo passar pel ganivet, això sí, de ben segur sabent que l’emprenyamenta
Són dos quarts de set del vespre a finals de setembre. A l’escola ja fa dies que les aules de primària estan plenes però, aprofitant aquesta enèsima tardor vestida de calorós estiu, una de les pràctiques habituals d’esbarjo dins l’època de vacances continua essent vital pels qui amb molt bona estrella els ha tocat passar
Quina mena de peixet o peixot deu fer l’enrenou, quina mena de conflicte submergit deu haver-hi al voltant del cable o corda lligada al mort de ciment atracat al fons marí que tensa la boia perquè, a la superfície que l’envolta, es succeeixin un rere altre cercles expansius d’irisats tons d’intrigant atracció visual i, en
Quan fa calor, utilitzes l’ombrívol racó del bol d’aigua per ajeure’t una estona i, llepadeta a llepadeta apaivagant-te la set, dónes temps de cercar la càmera per enregistrar l’escena reflectida més tard en la imatge, insonora però, del sinuós i rítmic so de l’aigua en contacte amb la llengua proveïda d’esmolades papil·les, tan rasposament característica
Un vell fumeral i la presència de la filera de teules girades encarregades de conduir l’aigua de pluja cap a una cisterna, recorden el passat arquitectònic de les cases de poble i, si una ment nostàlgica no intervé en la necessària remodelació de l’habitatge, les parets de marès encara dempeus desapareixeran sota l’excavadora donant pas
És una posta de sol setembral rere el sortint rocós del Cap d’en Font fotografiada des de Binissafúller, i no vol ser ni un millor ni pitjor ocàs que el de qualsevol altre lloc senzillament perquè en tots, la majestuositat està garantida, això sí, no totes les imatges tenen el detall afegit d’una intrusa tèquina,
L’apunt d’ahir al bloc com aquella que juga amb un trencaclosques musical intentant treure’n l’entrellat del destí final de l’ús social o no de l’edifici de l’antic Hospital Verge del Monte Toro de Maó, amb la notícia sortida ahir també al diari Menorca, ja m’ajuda a col•locar una peça si més no, al lloc que
Puntualment, com si estigués anotat en una monòtona agenda de treball, un o dos cops a l’any surt a l’opinió pública la qüestió debatuda al parlament referent a la disposició o distribució pressupostaria per desenvolupar inversions necessàries en la creació o millora de centres socials per a la ciutadania. L’últim debat es produí durant la
Dins de l’embrió, quan no vas resistir més la blancor que t’estava envoltant l’incipient pèl, devies fer un cop, no de cap sinó de cua, i vas dir-te que ja n’hi havia prou de blancúria exultant i que almenys, l’apèndix l’exigies d’un altre color, el que fos, però ben diferent del blanc que, déu n’hi
Renoi amb en Franco Rabell i la Moll de Alba que, defensant l’ideari unionista que’ls ocupa, no tenen pèls a la llengua afirmant, segons notícia a VilaWeb, que la independència no s’escaparà de la violència. Déu n’hi do, i ara què?, amb aquestes reflexions els situem al cantó de l’espinosa cruïlla dels que diuen? –clar
Al camp te’ls menjaries a besades, de petita i de gran te’ls menjaves perquè era el que t’hi posaven o posaves al plat, de més gran i molt més gran deixes de fer-ho tot pensant que, de mica en mica, s’arriba al vegetarianisme o veganisme però, al pas que s’acostuma a anar, com que de
Des del clàssic turbant model La Begum passant per un més modern de finals de segle XX molt utilitzat ja al XXI, o un mocador de cap estil Grace Kelly anys 50, o la clàssica shayla força emprada, diuen, dins dels països del golf Pèrsic fins a la gorra de punt de ganxet emprada des
Dins la zona humida de s’albufera d’es Grau closques buides de cloïsses suren estancades en lliscoses clapes de superfície resseca i humida alhora. Enguany, des de primers d’any diuen que arrosseguem una considerable sequera i això, et fa pensar que la indefensió – apressa o no- abraça un munt d’aspectes vitals també del territori balear;
Si en veiem un de negre, diem -mira!, un gat negre. Blanc si és de color blanc; tigrat gris o roig si té el pelatge d’aquesta mena o, un de blanc i negre si només juga amb aquests dos tons però, què hem de dir de tu?, moix tricolor o…, el que té el morro