tempus fugit

de tot i de res

22 de setembre de 2016
3 comentaris

lluis franco rabell, chantal moll de alba…, qui té por de virgínia wolff?

Renoi amb en Franco Rabell i la Moll de Alba que, defensant l’ideari unionista que’ls ocupa, no tenen pèls a la llengua afirmant, segons notícia a VilaWeb, que la independència no s’escaparà de la violència.
Déu n’hi do, i ara què?, amb aquestes reflexions els situem al cantó de l’espinosa cruïlla dels que diuen? –clar com que duus minifaldilla, no et queixis si et grapegen o, els cedim un lloc al cantó dels que diuen? –educar, educar i educar com cal, per aconseguir treure’ns del damunt tot tipus de violència activa i, en democràcia, per damunt de tot la passiva encoberta en declaracions com les d’aquests dos personatges que sembla no els hi passa pel cap la possibilitat d’intentar solucionar el problema amb l’aval absolutament pacífic del resultat d’un referèndum, pactat o no, que en cas que fos contrari als independentistes, aquests mai saltarien per damunt de la revolta del somriure adoptant l’actitud que ells, el Rabell i la Moll, tal vegada preveuen o detecten en els unionistes donat el cas que el pes de les urnes no es decantés a favor seu.
Ara que encara és calenta la celebració de l’última diada de l’11 de setembre, he penjat una fotografia de la de l’any 76 on Jordi Carbonell en un llarg discurs va dir “que la prudència no ens faci traïdors”, encertada frase que a molta gent pressent a l’acte segur ens va passar inadvertida per l’emoció d’estar envoltades de tantes cares desconegudes vibrants d’un mateix sentiment i que enguany, els mitjans de comunicació rescatant-la de l’oblit, vulguis o no, dins l’actualitat farà de revulsiu per tal d’actuar conseqüentment en qualsevol moment. Rabell, Moll, no patiu i, el que és més important, no feu patí no fos cas que el que aconseguiu només sigui caure en aquell ridícul típic d’alarmistes arbitraris.

futur as, sempitern crac
27.11.2014 | 8.39
són quatre gats
14.10.2013 | 8.44
A General
protocols (1)
05.06.2014 | 8.05
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Sobre la violencia, potser el sr. Rabell no anava tan despistat.

    Uns [CUP, CSQP, etc.] posen pals a les rodes… i altres, rodes [de camió] i bicicletes.
    (“Qui sapiga llegir, que ho entengui”).

    Atentament

    1. Crec que sé llegir i precisament per això no entenc gaire el que vols dir, cosa gens innovadora entre les opinions teves i les meves i tot i així, ens suportem prou bé, no? Posar pals o bastons a les rodes, de fet és una pràctica força comuna en molts aspectes de la vida i, qui més qui menys, en alguna ocasió hem agafat el bastonet en benefici propi o en algun d’ideològic, per la qual cosa aquest fet l’entenc perfectament; ara bé, mai m’atreviria a dir que fossin intencionades les rodes de bicicleta que cada dia topen amb algú gràcies a la confusió (de vegades pels vianants de vegades pels cotxes i de vegades per qui va damunt del velocípede) dels trams senyalitzats per la circulació de cada modalitat. Sortosament la majoria dels casos queden en un ensurt i, malauradament, una fatídica mala caiguda pot acabar en tragèdia; i referent a les rodes de camió, home!, seria digne d’admirar la destresa i punteria que s’ha de tenir per dirigir a un lloc determinat el provocat despreniment d’una roda i més tenint en compte dues velocitats de vehicles que transiten en direcció oposada. http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2016/09/21/carles-puigdemont-pateix-accident/805342.html

  2. Ginia, ho ha entès perfectament.

    Personalmenmt, no sóc partidari de posar pals a les rodes alienes (cadascú roda com pot o vol; si algú em demana un xic més de gas o una aturada, encantat l’intentare ajudar).
    Respecte a la siniestralitat, no menyspreo els coneixements en qualsevol materia que puguin tenir els servidors de l’Estat (gaudeixin o no de les clavegueres).

    Com a exercici ludic, li encomano agafi les hemeroteques dels diaris de Barcelona de data 12/11/1977 (també serveixen els telenoticies i les noticies radiades). Els suposats violents suposadament detinguts pels aldarulls de l’11/9 van estar posats en “llibertat” (sota fiança, i amb ordres de presentar-se cada setmana als jutgats; tots pendents de judici) una setmana abans dels aldarulls [pels quals van ser detinguts segons els periodistas [sic)]…

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.