El vent i un xàfec propicien el despreniment de la fulla i ambdós, s’encarreguen de deixar-la neta i polida damunt d’una superfície en harmonia amb les textures de l’entretemps. Això, si més no, és el que motiva enregistrar el fet pel plaer de veure’l en la pantalla de l’ordinador i tenir la presumpció d’admirar la
Les portes del temple –ha afirmat l’actual Papa Francesc- l’Església, les té sempre obertes però, per poc que t’hi fixis no sempre serà ben bé així doncs el consistent picaporta giratori que fa de baula d’una de fusta força gruixuda reblada amb claus de crist, encara que no vulgui, dissimula d’apreciar el menut pany modern
Blancs núvols encrestats damunt d’encalats fumerals modernitzats, comencen a engrescar-nos amb desitjades plogudes apaivagadores de la sequera d’estiu i alhora inhibidores de la prolongada sensació de calor estival dins la tardor. Aquestes circumstàncies però, només resulten ser el miratge d’un oasi enmig del desert si fem cas del que indiquen fonts expertes en detectar l’escalfament
Un cop els gens van assignar l’espatarrant color blanc al pelatge del teu pitram, aquests, devien patir un atac d’entremaliadura i, juganers van començar a espargir colors sense parar compte cap a on queien. Total, que et vas quedar amb mig nas i cella roigs i l’altra meitat negres.
Segons la Viquipèdia, el peix espasa o emperador és de carn molt apreciada, magra, tendra i delicada. La seva captura és semi industrial, artesanal o esportiva, amb palangres de superfície, soltes, curricà, arts d’arrossegament, encerclament, arts de platja, tremalls, línies de mà, canya i arpons. Des de l’antiguitat, la seva pesca és molt característica en
L’activitat pesquera de proximitat, malgrat l’existència de la globalitzada indústria del producte congelat, encara subsisteix als ports de la mediterrània, això sí, patint algun canvi en les formes i costums de gènere si fem cas del que avui en dia veiem als molls on amarren els vaixells de pesca i el que vèiem fa prop
La deshabitada casa del lloc està mig enrunada i segurament a l’estiu, com que tota cuca hi viu, més d’una persona l’habitarà per passar-s’hi dies d’esplai o per passar alguna nit després de feinejar avui per aquí i demà per allà, fent ara d’això i ara allò. Suposicions a part, la qüestió és que algun
Poc valorada i reconeguda durant dècades, ara ningú discuteix que Menorca és un autèntic museu a l’aire lliure de l’època prehistòrica per la qual cosa, si hi sumem l’exitosa afluència turística envaint tot el territori de l’arxipèlag balear i la declaració l’any 1993 de la UNESCO com a Menorca Reserva de la “billetera”, perdó, de
De moment estàs de sort. El motiu de què hagi aturat el cotxe és per fer-te la foto i no pas per carregar-hi els matalassos de l’abocador clandestí, això sí, aprofitant el lloc d’un contenidor de fems d’un camí rural doncs ja se sap que, la nocturnitat i el reduït i dispers veïnat propicien aquestes
Penjats de consistents claus de ganxo un farcellet reixat ple de caragols i unes branques de llorer…, però…, que coi me’n patollo si una imatge val més que mill paraules.
Si a hores d’ara diuen que Donald Trum, serà guanyador, què ens pensàvem!, no hi ha dues sense tres: Nigel Farage, Mariano Rajoy i Donald Trump, certifiquen que d’alguns dels ous escardats de la serp ja estan sortint les cries i, poca broma doncs també afirmen que, com que el niu és enorme, ara hi
Un vell senyal de circulació per a vehicles de motor s’ha quedat atrapat en el temps com les branques dels vells ullastres o la paret de pedra seca del camí que presideix, tant és així, que la visió de la placa resulta amable i gens impactant, i voldries que continues així força temps, ja que,
Abans era una nina de culte generacional de criatures i d’adults que quan algú de la saga familiar decidia desempallegar-se, formava part de la prestatgeria d’un brocanter previ pas, si calia, per alguna de les desaparegudes clíniques de joguines, augmentant així, fins i tot, el cost econòmic de quan la nina era nova. Ara, atrapades
Agotzonada damunt l’estreta barana, copses tot allò que es belluga pel cantó dels graons i pel del buit que dóna al pati i, per si no estesis prou distreta, també tens feina a controlar la finestra de la cuina veient qui passa, qui feineja per la pica o et fa una fotografia, més si un
Damunt del vell mur de marès, arrossegant un fil de tela d’aranya la papallona anomenada reina, almirall roig o sangonada, aconseguí desfer-se’n del llast, la qual cosa no té re d’estrany si fem cas dels experts que fent-nos cinc cèntims del seu comportament, diuen que “És freqüent observar els exemplars adults descansant o “prenent el