BioSofia

M’agrada, doncs, entendre la filosofia com l’art de fer preguntes que
aboquin a la construcció de conceptes nous.

Aquestes preguntes apliquen un
zoom de gran abast sobre les coses (són molt generals), sorgeixen més per flaixos d’intuïció que de lògica (són un art), enfoquen les situacions des d’angles
inusuals i miren d’anar al fons encadenant noves preguntes a les provisionals respostes.

En les classes de filosofia has de canviar el xip, sents? No és una classe qualsevol. Aquest art no es pot exercir sense una actitud crítica, una mentalitat
oberta i un esperit valent per travessar sempre camins incerts.
A diferència de les altres matèries, una qüestió, un tema, no té una resposta única sinó variades i diferents, les que s’han anat donant al llarg de la història Les hauràs de saber i tu encara hi podràs afegir cullerada.

Parlem de la intuïció. La intuïció té un fort component
d’imaginació. Hi ha dos tipus d’imaginació, la creativa i la dispersa. La
primera transcorre per certs motllos treballats, però alhora dúctils i plàstics;
la segona s’esbrava i es perd en el caos. La primera es pot gestionar cap a la
creació perquè descansa sobre un ofici après amb anterioritat, sobre una
pràctica que habilita; la segona malgasta les energies per manca de disciplina
tècnica. L’ofici del filòsof és aprendre la tècnica de pensar. Només aquesta
pràctica ens habilita per exercir la creació filosòfica.

L’estudiant de pintor es passa hores poc divertides copiant models,
l’aprenent de pianista es passa hores repetint fragments fins que els dits
marxen sols, el futbolista passa hores entrenant-se, no jugant partits
divertits sinó repetint jugades i fent exercicis físics que el posen en forma.

Tu, estudiant de filosofia, hauràs memoritzar idees amb les relacions que les lliguen, hauràs de preparar-te els debats i hauràs de redactar seguint unes pautes
tècniques que et donaran l’ofici de pensar bé. Mira, és molt important que

– defineixis amb cura el sentit de les paraules al començament d’un
debat o d’ una exposició escrita.

– delimitis exactament l’abast i el sentit de les preguntes que hauràs de
contestar. Si es tracta de treballar un
text, caldrà que t’acostumis a copsar-ne l’estructura tot destacant la idea
principal de les secundàries que l’expliquen. Tècnicament se’n diu millorar la
capacitat d’anàlisi.

– recopilis les aportacions anterior d’altres pensadors. En un
debat no has de partir de zero . Si es tracta d’un comentari de text, cal que tinguis en compte
totes les argumentacions que addueix l’autor. En un debat, si has de contradir algú, no responguis passant per alt les seves
raons. És un treball de síntesi.

– aportis el teu punt de vista amb argumentacions personals exposades
de forma ordenada i amb coherència. Les qualificacions o desqualificacions no
són arguments filosòfics.

En una paraula, l’estudiant de filosofia ha d’estimar per sobre de tot
el fet de saber, ha d’emprendre un camí que no té destí final i on l’important
no és arribar enlloc sinó caminar i caminar bé. Doncs això és justament el que
significa la paraula filosofia: estimar el saber. O com diries tu, ser un fan
del coneixement.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!