BioSofia

El revers de la Crisi Ninja de Leopoldo Abadia és la Crisi Granota. Si la primera ens explica el terratrèmol financer global, la Crisi Granota exemplifica la nostra situació com a subjectes passius del daltabaix. És la història de la granota que no sabia que estava mig cuita.

Hi havia una vegada una granota  que nedava feliçment en una gran cassola de vidre. La cassola descansava sobre un fogó i se la miraven amb displicència un militar bigotut, un gros financer amb el cigar a la boca i un senyor amb bata blanca i cara de tècnic eficient.  

Aquest últim tenia una mà sobre el botó de la temperatura.

– Ja veureu. Si fem pujar la temperatura molt a poc a poc, la granota no s’adonarà de res.

L’aigua comença a escalfar-se i agafa una tebior agradable. I què bé que s’hi troba la granota! Encara neda amb més ganes. La temperatura continua escalant uns graus més. L’aigua està més aviat calenteta. La granota sent que aquella escalfor l’estaborneix una mica i la cansa. De tota manera, res que pugui espantar-la. Ara sí, ara l’aigua està calenta. La granota no s’hi troba gens bé i està molesta. Però alhora se sent afeblida. Tant que només pensa a anar aguantant. No té forces per a res més. La temperatura segueix pujant i ja és alta; aquest cop la granota sí, està ben cuita i mor.  

Si la mateixa granota hagués estat llançada directament a l’aigua a 50º, hagués donat un cop de pota que l’hagués projectada a fora immediatament.

Aquesta història vol explicar-nos que quan un canvi s’efectua de manera lenta, s’escapa a la consciència i no suscita, gairebé mai, cap reacció, cap oposició, cap revolta. ¿No és justament el que està passant en la nostra societat des de fa uns decennis? Qui té ànims en aquest moment d’iniciar la reacció que cal?

Estem empassant-nos un piló de coses que fa 30 anys no haguéssim aguantat. Ens estant llimant les llibertats i qualitat de vida lentament, però inexorablement. Tanquen revistes i il.legalitzen partits polítics. L’habitatge ha passat de ser un dret a esdevenir un luxe. En nom de la seguretat ens injecten por i en nom del progrés destrossen la natura. El benestar de la majoria que s’havia conquerit amb tant de temps i suor s’està volatilitzant per moments. Aviat pagarem per l’aire que respirem!

Aquesta majoria, desproveïda de consciència, és víctima i còmplice alhora de la situació. Ha arribat un moment que la tebior dels nostres valors ens incapacita per prendre consciència. L’estupidesa dels mitjans ha estovat tant la nostra voluntat que ens impedeix reaccionar. Una mollesa que, a més, transmetem als nostres infants mancats d’esforç i d’il.lusió per la realització personal. 

Els negres presagis sobre el futur, lluny de portar-nos a reaccionar i a prendre mesures preventives, no fan més que preparar-nos psicològicament a acceptar unes condicions de vida degradants. El cúmul d’informació que rebem per totes bandes satura el cervell i ens impedeix de prendre consciència.

Així doncs, si encara no estàs prou cuit, dona una embranzida saludable abans no sigui massa tard! Pren consciència i reacciona!

 Història versionada a partir del llibre d’Oliver Clerc: La grenouille qui ne savait pas qu’elle était cuite. Publicat ara fa tres anys. Qui ho diria!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!