BioSofia

El sexe allibera tensions, l’amor en crea. Així s’expressa un
protagonista de “La comèdia sexual d’una nit d’estiu”, pel.lícula de Woody
Allen.

La tradició filosòfica ho avala. El gran poeta Lucreci, de tendència epicúria,
ja ens aconsellava fugir dels maldecaps de l’amor com el gat fuig de l’aigua
calenta. L’amor és una passió. Passió, patiment. Un turment per l’ànima que
necessita desesperadament la presència i la correspondència d’una altra
persona, els sentiments de la qual poden volar per cels diferents.

Adolf Beltran llença aquesta llaminadura mental en el Veritat o mentida
d’aquest dimecres, un espai d’ El Matí de Catalunya Ràdio. El plasmarem per
escrit per als qui vulguin rumiar el tema amb més
paciència i temps del que concedeix l’audició per mp3.

Veritat?

Amb la raó ben temperada, qui pot buscar la felicitat “en el mateix
lloc que es couen els patiments més aguts?” Perquè això és l’amor. “Qui vol un estat de
felicitats efímeres i neguits constants que et fa perdre el domini de tu
mateix, que t’esclavitza, que et converteix en un boig, en un malalt, en un cec
idiota? Lucreci era savi: volia viure
lliure i amb tranquil.litat i si, per dir-ho d’alguna manera, li tibava
l’entrecuix, no confonia les coses: se n’anava al bordell i agafava la primera
meuca que passava, i si era lletja, millor, diu, encara més difícil de
lligar-s’hi.”

Mentida?

Donem la raó a Woody Allen? No creieu que és el sexe que crea les tensions, que després l’amor
sublima? És l’’amor que canalitza les exigències de la biologia i alleuja la tirania de
les hormones. No ho podem negar: quan hi
ha sexe entre dues persones, alguna emoció es filtra entre mig, per feble que
sigui. Encara que immediatament els dos acordin tallar-lo. Aquesta necessitat de
“deixar les coses clares” denuncia la presència d’un sentiment que poc o molt els
ha vinculat. Tallar: mot ben escaient. Tallar, si no fa pupa, sempre deixa un regust amarg.

El sexe amb amor o amb un mínim d’afecte és molt millor, molt més
satisfactori que el sexe nu. Una satisfacció que n’augmenta
l’emoció i l’escampa per tot el cos.

El convidat: Adolf
Tubeña, catedràtic de Psicologia clínica i psiquiatria a l’UAB, professor
visitant a Londres, Venècia, etc. Autor, entre molts altres llibres,
de Cerebro y poder i El Cervell eròtic.

Decididament afirma que el sexe genera tensions, moltíssimes.
En canvi, “l’amor és més habitual que calmi, relaxi, temperi, que llimi les
arestes de la vida.” Les afirmacions de Woody Allen o Lucreci correspon a una
fantasia que sovint no s’acompleix. Tubeña ressalta que la pornografia i en
general els productes orientats a estimular el desig sexual “són mecanismes que
generen tensions; mentre que la lleialtat, la proximitat, la dependència, la
tendresa, la sintonia, la sensació de seguretat, de compartir més aviat
tranquil.litzen, harmonitzen.”

Poligínia moderada o monogàmia imperfecta. Us sonen aquests noms?
Disfressa semàntica per a descriure les generalitzades “trampes” en les
relacions de parella. Trampes generalitzades en la espècie humana i en altres
animals. Un salt a la parella, una aventura sexual sembla que també allibera
tensions! No tot és blanc o negre, doncs.

La següent pregunta al professor Tubeña és obligada. El comportament
dels homes i les dones en qüestió de sexe és molt diferent? És veritat que la
dona tendeix més a la fidelitat que els homes? “La variabilitat és enorme. Hi
ha homes que es comprometen moltíssim, més que la majoria de dones; però sí que
hi ha un sector ampli d’homes que es comprometen menys. Tot i que les dones, si
tenen temps per tenir relacions de joc carnal satisfactori, de goig i
fornicació, poden quedar més atrapades.”

“Hi ha moltes dades d’estudis diversos que indiquen que els homes tenen
els radars contínuament col·locats” i en una franja molt llarga de la vida. “En
canvi en les dones els radars no hi són sempre, no amb tanta freqüència.” Que
això no serveixi per atribuir a l’evolució biològica el comportament individual
de cadascú, afegeix el catedràtic.

“Sense
fidelitat no hi ha societat de cap tipus, no hi ha amistat, no hi ha empresa,
no hi ha cap interacció humana que necessiti dos que es pugui tirar endavant.”

Per a la Ma. Àngels, una oient, tots ens entestem a parlar d’amor quan de
fet només pensem en sexe. L’amor té molt de mentida, en canvi el sexe és més
autèntic. En Josep fa valdre la seva experiència per afirmar que el sexe és
molt divertit, però sempre s’acaba complicant i sembla que la relació de
parella és la solució. Només en aparença, però, ja que l’amor resulta pitjor:
al començament tot és bonic, desprès arriben els fills, la hipoteca, un cúmul
d’obligacions que enterboleixen la relació. És aleshores que el sexe fora del
matrimoni pot ser una solució.

La monogàmia és molt avorrida? Això creuen molts. Però no serà que els avorrits són els monògams, es
pregunta un oient. I continua: la monogàmia pot ser molt divertida si la
parella hi posa imaginació.

“Plató i un ornitorinc que entren en un bar” és el títol d’un llibre
d’història de la filosofia farcit d’anècdotes hilarants i iròniques. Adolf Bertran en tria
una que ve a tomb. “Un home té una cita amb tres dones per mirar amb quina de
les tres es casarà. Els regala 5000 € a cadascuna per mirar què en faran. Una
opta per arreglar-se de cap a peus, primer se’n va a un saló de bellesa i
després a comprar-se uns quants modelets. Li diu a l’home que ho fa per ser més
atractiva perquè l’estima molt. La segona li compra tot de regals: estris de
golf, complements per a l’ordinador, algunes peces de roba cara, etc. Li diu
que s’ho ha gastat tot per a ell perquè l’estima molt. La tercera inverteix els
diners al mercat borsari aconseguint multiplicar unes quantes vegades els 5000 €,
torna la quantitat inicial a l’home i posa la resta en un compte conjunt. Li
diu a l’home que inverteix en el seu futur perquè l’estima molt. Quina tria
l’home? Resposta: la que té els pits més grossos.” Després d’haver rigut una
bona estona, posem-nos a debatre si es tracta d’un acudit masclista o feminista.
Aquest debat pot ser encara molt millor que l’anècdota!

Finalment.

El sexe comença per una atracció, per tant és tensió. Quan es consuma
alleuja, és veritat, però només físicament. Compte!

Lligam sentimental que ens aboca de nou al sexe. S’ha establert, aleshores, el cercle que
amenaça un altre sentiment molt preuat, la llibertat. La condició humana es troba amenaçada per una
teranyina de sentiments contradictoris que només els savis aprenen a gestionar positivament i de forma gratificant. És
el repte humà de mantenir un equilibri que cal ajustar a cada nova circumstància
vital.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!