BioSofia

No hi ha res millor que una història per explicar coses que semblen rares o difícils. Llegirem la història d’una noia de 15 anys que es deia Sofia. Era danesa. Però podia ser catalana o italiana. El que va fer aquesta noia és un model exacte del que és la filosofia.

Resulta que un dia arriba a casa després de l’escola. Com sempre, el primer que fa es mirar a la bústia per recollir la correspondència i deixar-la sobre la cuina per quan arribés la mare. Aquell dia només hi veu un sobre. Quan el té a les mans, s’adona que hi posa el seu nom. Algú m’ha escrit, pensa satisfeta. Qui serà? No porta remitent. Això augmenta la seva curiositat i s’afanya a obrir-lo. Només un full plegat per la meitat, el desplega i s’hi troba una sola frase. Un interrogant:

Qui ets tu?

Què faríeu vosaltres en una situació com aquesta? Penseu uns segons com respondríeu aquesta pregunta.

Bé, ara us repartiré dos fulls on trobareu la reacció de Sofia. Crec que és una de les millors classes de filosofia que podeu rebre en tota la vostra vida.

Els alumnes llegeixen individualment les planes que exposen els diferents camins que Sofia explora per contestar la pregunta de qui és ella. Des de “En veritat no ho sabia. Era Sofia Amundsen, evidentment, però qui era això? Encara no ho havia esbrinat mai.” fins dos pàgines més enllà “La tragèdia és que la majoria de la gent s’havia de posar malalta per entendre el regal d’estar viu. O potser els feia falta una misteriosa carta en una bústia!”

A partir d’aquí s’engega l’exploració del text. Comencem per allò més senzill i evident com que escriguin entre tres i cinc idees que els hagin fet pensar. Es poden comentar breument perquè vegin els nois i noies vegin valorada les seves preferències. Vigilem que el ritme sigui prou dinàmic, les intervencions del professor curtes i aviat passarem a demanar que agrupin les idees en quatre o cinc blocs segons les diferents estratagemes per arribar a saber qui és. Per exemple un primer bloc podria ser des del començament fins a “era sempre una altra noia, la que es presentava així”. Perquè en tot aquest fragment l’estratagema consisteix a pensar qui seria ella amb un nom diferent. Fem escriure a la pissarra l’inici i el final de cada bloc d’idees i l’estratagema usada. És el model del que cada alumne farà en el seu primer full d’activitats. Així treballem el text tot començant per aprendre a copsar-ne l’estructura.

Poden aparèixer els blocs següents:

1. Canviant-se el nom se sent una persona diferent.
2. Mirant-se al mirall comença a reflexionar sobre la incidència de l’ aspecte extern en la seva manera de ser. Un físic que com moltes coses no ha pogut triar.
3. Era un ésser humà! Però això què és? Comparant-se amb el seu gat potser ho entendrà millor. Els diferencia la consciència d’estar viva.
4. És un ésser viu! Una aventura, la vida. Una font d’alegria sobre tot quan vius de prop la mort d’algú. Hi ha una altra vida potser?

Havia dit que aquesta reacció de Sofia era una de les millors maneres de saber què és la filosofia. Què en penseu? Teniu ja una idea del que és la filosofia? Després de comentar suscintament les intervencions dels alumnes i d’apuntar a la pissarra les que ens interessin, podem preguntar més directament. “Quin tipus de frases ha fet servir reiteradament la Sofia?” O concretant més si cal: “Quin signe de puntuació abunda en aquest text i que no és tant normal en qualsevol altre text que puguem llegir?”

Totes les estratagemes de Sofia tenen un punt en comú. Ha contestat la primera pregunta amb altres preguntes. I aquestes amb altres. Tot un cadenat de preguntes en què cada resposta li porta a noves preguntes.

La filosofia és l’art de fer-se preguntes que cal contestar reflexionant.

No és una ciència ni ens proporciona respostes a les preguntes més importants de la vida. Les respostes ens han de conduir a noves preguntes. Així és com avança el coneixement, cada pregunta obre una nova faceta de la realitat fins aleshores desconeguda. És una aventura vers el desconegut!

Per anar avançant i no retornar per error al punt de partida, per saber fer les preguntes més profitoses cal aprendre a pensar bé. D’això també s’encarrega la filosofia.

Perquè la filosofia es fa, més que s’estudia. Tot i que vosaltres estudiareu les diferents propostes que ens han ensenyat els pensadors que ens ha precedit. Ningú ha de pretendre partir de zero. Però haurem d’estar sempre amatents a formular noves preguntes. Preguntes pensades i sucoses, val? A més a més llegirem directament els escrits d’aquests bons autors, que analitzarem i comentarem. Serà una bona eina per a pensar profitosament.

La ciència busca respostes, la filosofia s’empesca preguntes. La ciència busca la seguretat, la filosofia es mou en l’àmbit del dubte. Les matèries que heu estudiat fins ara i les que seguireu estudiant es mouen en l’àmbit de la ciència. Per primera vegada us endinsareu en el terreny del dubte, de la reflexió a les palpentes, de la intuïció, de l’espurna mental imaginativa i creadora.

No oblideu, però, que haureu d’estudiar els terrenys ja explorats pels filòsofs anteriors a nosaltres.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!