BioSofia

Eslògan del maig del 68. “La imaginació al poder.” “Sigueu realistes:
demaneu l’impossible”… i “Prohibit prohibir”. Aspiració d’una societat sense
normes ni policia on tothom es guiés pel sentit de la responsabilitat. Tot un
programa àcrata que va espantar el mateix PCF, que mai es va implicar en la
revolta.

Veritat?

“Posem que aquells nois d’ara fa 30 anys tenien raó. La llàstima és que
no se’n sortissin. Les coses no han anat per aquí: vinga normes, vinga
llicències, vinga prohicions, que l’Estat hi guanya més poder… i diners amb
tantes multes i permisos.” “Ens tracten com si fóssim criatures i, és clar, ens hi
tornem.” Ens hem acostumat a delegar la nostra responsabilitat a l’Estat i a
les institucions.” “Com més ens volen controlar, més ens disbauixem. Al
capdavall, quan es va beure més alcohol als EEUU? Als temps de la llei seca.”
Per tant, prohibit prohibir.

Com cada setmana estem resumint l’espai Veritat o mentida? que surt per
antena de Catalunya Ràdio cada dimecres al matí. El conductor n’és l’Adolf
Beltran.

Fals?

L’eslògan sona bonic i sua originalitat. Música molt maca per a una
lletra forassenyada. La societat sense normes no només seria un desori,
sinó el malson dels qui l’han somiada. Els més forts imposarien la seva llei
arbitrària per a dissort dels utòpics, il.luminats i, en definitiva, més
febles. La utopia enarbora la bandera de la llibertat per a lliurar-la als qui
en volen fer un ús exclusiu. “Pensem només la condició dels treballadors quan
els empresaris podien acomiadar sense contemplacions… en nom de la llibertat.
Potser l’acràcia és divina, però els humans som… massa humans.”

Els oients

“La llibertat comença amb una prohibició? Doncs, comencem bé!” (Àngels).
Algú ho va voler aplicar a l’educació dels seus fills: “Tot ho havíem de pactar,
de tot els havíem de convèncer” i els resultats no han estat bons.

“Entre poc i massa. Una cosa és prohibir prohibir i una altra que els
governs ens facin anar a cop de ‘pito’. Aprofiten qualsevol cosa, com l’amenaça
terrorista, per inculcar-nos la por i controlar-nos.” (Assumpta)

“No fumis, no beguis, condueix a poc a poc, gasta poca aigua, llegeix
que fa gran… Prou consignes que ja som grandets. Tot això ja ho sé. No vull
que m’organitzeu la vida, senyors polítics.” (Narcís)

“Si algun dia s’arriba a una societat bona només serà a través de
la conscienciació de la gent, no de la repressió. Per tant, estic d’acord que
cal prohibir prohibir” (Sergi Serrano)

Sisa, és el convidat d’aquesta
setmana. “La condició humana, de moment, no dóna per tant”, diu referint-se a l’eslògan.
“ La llibertat no es demana, la llibertat es pren. L’únic principi és no
afectar a la llibertat de l’altre.” “La llibertat implica responsabilitat sinó
es tornaria a la llei de la selva, és a dir, la llei del més fort”

“Com més dures són les lleis més ganes de desobeir-les.”
“No hi ha res més desitjable que allò que no es pot tenir. Perquè
el que tenim ens avorreix de seguida. Es tracta de voler alguna cosa més cada
vegada. no?

“Ben mirat, es
tracta també d’una cursa que no té fi, darrera una pastanaga que saps que no te
la menjaràs mai, i que, per tant, és un disbarat. Està bé en un moment dir
‘deixo de córrer’.” “És diferent parlar de prohibicions en general i d’algunes
prohibicions en particular. A mi, que sóc al·lèrgic al fum, ja m’està bé que
prohibeixin fumar en llocs tancats. També entenc que les prohibicions en
general són antipàtiques, però segons com vénen les coses tothom les reclama.”

Sisa, encara molt galàctic ell, es debat entre el sospir celestial i la
cruesa terrenal. S’adona de la condició humana però segueix parlant d’una
llibertat les condicions de viabilitat de la qual sembla que no les ha
d’imposar ningú o al menys ell no s’atreveix encara a fer-ho.

La llibertat, dic
jo, necessita normes per caminar. E. Kant ho expressava molt gràficament quan observava
que l’ocell no tindria llibertat per volar sense la pressió de l’aire. L’aire és un fre per a l’ocell, però alhora la seva condició
per a volar. De la mateixa manera, les normes permeten viure en
llibertat. És clar que el vendaval s’emportarà l’ocell i les normes també es
poden dictar per ofegar la llibertat.

La reflexió profitosa seria la que indagués les condicions perquè el vent normatiu ens ajudés a emprendre el vol en llibertat. Concretar quan l’estat passa de l’ús a l’abús de la llei. Aclarir que les lleis no fan la democràcia sinó que la condició democràtica és la que ha de validar la llei. L’ús pervers de la por per part dels governs. Etc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!