Llegums, grana cuita, granussa: un aliment bàsic LA GRANUSSA “Les batollava i les reduïa a granussa pura”, va escriure el selvatà Joaquim Ruyra. Però el Diccionari Català Valencià Balears atribueix aquest terme, definit com a “qualsevol grana bona per a menjar”. El terme “grana”, a lla regió de Girona i la Catalunya Nord, és corrent
Encara se celebren les Festes Majors arreu de Catalunya, però ara, és clar, són ben diferents de les d’ abans: de fet, vivim cada dia en un estat permanent de festa… LES MES MEVES FESTES MAJORS Tots els pobles del Pla de l’Estany celebren la seva Festa Major i sovint, també, la festa petita (Sant
Hi h un continuum de cultura popular que va del nord d’ Itàlia- el Piemont i la Ligúria, passant per Occitània fins als Països Catalans: una unitat més profunda que la que hi pot haver- forçada- entre Espanya i Catalunya: perquè el nostre continuum, en aquest cas, és la Península Ibèrica. UN BACALLÀ DE COLLONS
La mà de morter o boix és com un batall de campana que branda dins d’ un morter- continent i contingut-: és un piu que “boixa” , “pitja”, “branda” i fa brandar (trempar, aixecar, empinar). ALLIOLI ERÒTIC Tant als Països Catalans com a Provença, l´allioli i altres plats fets amb una mà de morter o boix,
La síndira, frutia de l’ estiu. al sud dels Estats Units, on era la llaminadura dels nens negres, a la nit de Sant Joan d’ Alacant, a la Festa del Terme de Banyoles… LA SÍNDRIA DE LA FESTA DEL TERME La síndria, “xíndria”, i fins i tot “xínria” a Banyoles, o, d’ acord amb el
De petit, a Can Tarrés, hi teníem un pastor del Ripollès que ens portava formatge “serrat”: un formatge atapeït i molt gustós, el gran formatge català que caldria difondre. EL SERRAT, GRAN FORMATGE PIRINENC El serrat era un formatge de subsistència, és a a dir, que era de consum propi. Però també les dones del
En Tibau ens diu que les cireres furtades de l’ arbre són excel.lents. Josep Pla deia el mateix de les faves, que cla robar-les al vsí, a fi que no siguin viatjades. Pel que fa a les cireres, robar-ne- ara que n’ és el temps- era un típic “esport de risc” de la nostra infància.
De de la ciutat sovint tendim a idealitzar la vida de pagès: sovint era força més complicada del que pensem. EL PAGÈS I LES FEINES DEL CAMP Parlem d’ unes formes de vida que varen arribar, aproximadament, fins a la dècada dels seixanta, i que, particularment, encara vàrem poder viure en la nostra infància a
A casa hi havia un taronger agre…De la mateixa mena de taronges del Pati dels tarongers de la Generalitat de Catalunya, que el Govern envasa en forma de confitura. EL LLIMONER I EL TARONGER AGRE DE CAN TARRÉSA Can Tarrés, com la major part de cases de la meva comarca, part de la Garrotxa, l´Empordà, etc.
A casa fèiem botifarra de sang i de fetge, aquesta una autèntica exquisidesa. LES BOTIFARRES DEL PLA DE L´ESTANYLes botifarres (embotits cuits) constitueixen l’ embotit més emblemàtic dels Països Catalans, i es troben arreu, de Perpinyà a Elx, de Fraga a Menorca.Constituïen la clàssica i primera elaboració casolana de la matança del porc; es continuen elaborant
Una combinació deliciosa, sovint present a la taula de Can Tarrés. Grana de capellà, postres de músic, ganyips, nyocaFIGUES AMB AMETLLESLa fruita seca sempre ha estat un aliment bàsic- gairebé estratègic- a Catalunya. Ja apareix, com a postes, en els textos de Francesc Eiximenis. Pels seus valors alimentaris, completaven sempre un àpat, fent la funció,
No és la famos “coleslasw” anglosaxona, ni sauerkraut o col agra, pérò és un col agra a la catalana. De la masia al motelCOL ESCALDADAUna amanida d’ hivern, que combina molt bé amb els llegums. A casa era molt corrent, i també a l’ Empordà: l’Hotel Empordà (al qual Fraga Iribarne no li va deixar dir
Una autèntica delícia primaveral Nunci de la PrimaveraTRUITA D’ ESPÀRRECSAmb la primavera- com diu Narcís Comadira en un poema dedicat al mes de març- vénen els espàrrecs i les violetes. La nostra dèria infantil era anar-ne a caçar: als marges del voltat de casa- que sovint s’ havien cremat, i això n’ afavoria la brotada-
La cuina de Can Tarrés, la casa de pagès on vaig néixer. El que menjàvem: memòries del gustUNA CUINA DE CAN TARRÉS EN EL SEU CONTEXT GIRONÍVaig néixer en una casa de pagès de Vilavenut (Pla de l Estany) coneguda com Can Tarrés: aquí hi oficiava la meva mare, que practicava una cuina magnífica, basada en
La coerció religiosa (Quaresma) imposava la disbauxa del Dijous Llarder i el Carnaval: en força llocs dels Països Catalans, de Vinalesa a Vidreres, passant per Ponts, encara es fan àpats comunitaris. CARNAVAL: MENJAR DE GORRAEls ranxos i altres menges col.lectives o àpats comunitaris que, en general, coincideixen amb el temps e Carnaval, existeixen a tots