BONA VIDA

Una autèntica delícia primaveral

Nunci de la PrimaveraTRUITA D’ ESPÀRRECS
Amb la primavera- com diu Narcís Comadira en un poema dedicat al mes de març- vénen els espàrrecs i les violetes. La nostra dèria infantil era anar-ne a caçar: als marges del voltat de casa- que sovint s’ havien cremat, i això n’ afavoria la brotada- n’ hi trobava, garantint l’ elaboració d’ una de les truites més bones- a parer meu- que hi pot haver. Un petit gran plaer que encara la primavera em concedeix, i que ni els millors i més carns restaurants no ens poden oferir. Més tenint en compte que els espàrrecs (o “espàrgols”, com també en dèiem) de bosc no es troben arreu (per exemple no pas a la muntanya, com és ara a la Vall de Ribes).
Ingredients
2 ous per persona1 manat d’ espàrrecs acabats de colliroli   sal
Elaboració
Talleu  els espàrrecs començant per la part de sota; amb els dits, podeu notar quan és tendre; feu-ne, segons la llargària dos o més trossos. Ofegueu-los lentament en una paella amb un fons d’ oli, millor tapada, però no més d’ uns 2 minuts. Bateu els ous amb una mica de sal. Feu la truita, al vostre gust. Serviu-la tot seguit.
Notes
Segons la quantitat d’ espàrrecs,  podeu fer la truita rodona d’acord amb la forma habitual, girant-la per tal que es cogui dels dos costats. Si en teniu menys, feta a la francesa, és realment deliciosa. En contra del que diuen els llibres, seguint la recepta tal com l’ explico, no cal bullir els espàrrecs, i així no perden gust. Quan els bullíem, els menjàvem, freds, amb una vinagreta (oli, sal, vinagre i pebre negre).Si no podeu fer servir espàrrecs de marge acabats de collir, guardeu-lo en un vas amb aigua. No els canvieu pels anomenats “espárragos trigueros” (o “triguers, com gosen escriure alguns resturadors!), ja que són espàrrecs verds cultivats, d’ un gust ben diferent, molt menys subtilA casa acostumàvem a fer altres truites: de patates tendres tallades a rodelles i en poca quantitat: boníssima, menjada acabada de fer: és ben diferent de l’anomenada truita espanyola), d’ espinacs, de carxofes morades, d’alls tendres, de carbassó i ceba, de ceba, d’ albergínia, de patata i mongeta tendra bullida, de mongetes seques bullides, de cansalada o botifarra, de pernil. Als Països Catalans se `n fan de bledes, de coguls (brots d’all), de rodelles de tomàquet, de samfaina, de peix petit (joell, xanguet,jonquillo) d’arengades, de pastanaga, de sobrassada, de formatge, de pebrots, de tombet, de faves, de pèsols, de verdures variades… àdhuc n’ he vist fer (i menjar!) de macarrons. No oblidem els truites de farina (tannara, a l’ Alt Empordà), truita amb trampa, a Ponent i gatxamiga a la Vall d’ Albaida, al País Valencià. En algun país occità , com  el Llemosí  i l’Alvèrnia, la farinada , farienta o pascada  (de Pasqua, que pot tenir cansalada, carn o embotits, com a Catalunya) és també una moleta de paure o truita de pobre.De petit vaig tenir ocasió de tastar una truita francesa dolça (amb sucre i rom, tot un clàssic) que em va fer un catalano-occità que vivia a Sèta: em va xocar tant que, d’amagat, mig mastegada, me la vaig ficar a al butxaca. Una mala iniciació. Hagués estat millor, segurament, començar amb la truita de farina amb sucre o mel, que es fa en algunes comarques catalanes (Priorat, Berguedà…), una mena de crep o crespell.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!