BONA VIDA

La coerció religiosa (Quaresma) imposava la disbauxa del Dijous Llarder i el Carnaval: en força llocs dels Països Catalans, de Vinalesa a Vidreres, passant per Ponts, encara es fan àpats comunitaris.

 CARNAVAL: MENJAR DE GORRAEls ranxos i altres menges col.lectives  o àpats comunitaris que, en general, coincideixen amb el temps e Carnaval, existeixen a tots els Països Catalans. N’ hi ha a Mallorca, a Andorra , al País Valencià; alguns d’aquests àpats es feien abans, per Sant Antoni. Però  és a la regió de Girona on s’ en conserva un repertori més nodrit, sobretot a les comarques de l’ Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva. A Arenys de Mar- al Maresme, a la mateixa diòcesi- també hi ha  l’ "escudella de pobres" o “de recapte".Podem definir el ranxo o menja col.lectiva de Carnaval com un àpat ritual en el que intervenen els següents elements: recollida de menjar a colla d’ una colla organitzadora, normalment en espècies, però també, en algun cas, en metàl.lic. Cuinat del plat en el dia assenyalat, a l’ aire lliure.Menjada col.lectiva i pública del plat o ranxo preparat, normalment a prop d’ on s’ ha cuinat el plat. En algun cas, ben curiós- com el de Vidreres, un dels més emblemàtics d’ aquests ranxos-, hi ha el costum d’ anar-hi fins i tot amb ansats, olles i  carmanyoles a recollir el ranxo, i llavors menjar-se`l a casa. Això ho trobem en altres indrets, com a Ponts (comarques de Ponent).El ranxo de Vidreres (Selva) té documentació de més d’ un segle, però hi ha qui atribueix el seu origen a l’ Edat Mitjana, coincidint amb la Pesta Negra. De fet, però sembla que es relaciona força amb la indústria dels tapersAquests menjades col.lectives són obertes a tothom, vilatans i forasters. De fet el seu origen era obsequiar els pobres locals o de la contrada i als gitanos.Alguens d’ aquestes festes es varen ser prohibides pel règim franquista, ja que coincidien amb el Carnaval. En motl casos, les comissions de festes varen haver de fer feixugues gestions amb el Govern Civil a fi de reiniciar la tradició.Es per això que es tracta sempre d’ un plat únic, pensat perquè atipi i, per tant, s’ hi solen combinar llegums i carn.  Més sofisticats -i amb forta demanda, per tant-, són els arrossos a la cassola, fets normalment amb carn i marisc, al marge, però, de la invasió de "paelles" que trobem en la restauració pública. Els cuiners, normalment, són homes.Ara, naturalment, s’ han convertit, purament, en un acte lúdic, en el que hi participen veïns, forasters i fins turistes.Els més famosos d’ aquests ranxos o arrossades són, desen desmerèixer la resta els d’ Albons, Verges i Vidreres.Heus aquí al delimitació i calendari d’aquestes festes, si bé alguna té una celebració aleatòria:Agullana."Festa de la xuia".Dissabte. Truita de cansalada ("xuia" o xulla i botifarra). Durant el matí (o abans) la mainada va per totes les cases arreplegant els ingredients, en una cercavila amb un carro guarnit. Després es fan unes grans truites rodones, a l’estil de la "truitada" de Pasqua que encara es fa a la Catalunya Nord. Precisament, aquí, com  a Albons, hi acudien força nord-catalans. Les truites, tradicionalment,són cuinades per homes. Aquesta tradició es va recuperar l’ any 1974.Albons. "Arròs". Dimarts. L’ arròs es cuina en unes grans peroles. Es fa, entre altres ingredients, amb  costelló (costella de porc), salsitxes, conill, sèpia i crancs, amb un bon sofregit previ, a base de ceba i tomàquet. S’ hi inclou una picada. Es, per tant, un clàssic arròs a la cassola. En aquest cas, es tracta dels pocs arrossos o ranxos cuinats per dones.L’Armentera. Sopa. Diumenge. Ingredients corrents. Llegums, verdures, cansalada i carn. Actualment es fa una arrossada, cuita primer en peroles, però  a partir del 1992 varen ser subsituïdes per paelles a l’ estil valencià.Capmany. Festa del Ranxo. Dimarts. Guisat de ranxo en unes grans peroles, amb costelló (costella de porc), costella de vedella, salsitxes així com mongetes, patates i arròs, a més d’ alls i cebes.Cassà de la Selva. Sardinada. Diumenge.Garriguella. Ranxo. Diumenge. Jafre. Sopa de ranxo. Diumenge.Llançà. Dissabte. Fideus. Una perolada de fideus. Nautrlament, feta a l’estll desl fideus a la cassola, no de la  mal escrita "fideuà" o fideuada.Palau-saverdera. Antic ranxo, recuperat amb la democràcia.Pardines. Farinetes. A ls peroles, posades a la  plaça, s’ hi fan unes farinetes, on s’ hi afegeixen mongetes i rostes (talls de cansalada fregits).Una de els cobntribuciosn del Ripollès. Diversos  ranxos i sopes de Carnestoltes.Verges. Sopa.Dimarts. Es fa amb sagí, ceba, porc, pollastre, gallina, xai , vedella, mongetes, patates, i arròs i fideus. Es guisa en grans peroles, però amb la particularitat que  es cuinen en un lloc diferent d’ on es menja, on si són traslladades en una mena de processó.Vidreres. Ranxo. El dilluns es recullen els ingredients. Es cuina el ranxo en unes grans peroles: mongetes,  patates, arròs i talls de porc, carn de vedella, botifarra negra, botifarra blanca. El cuinat és fet pels "ranxers", auxiliats per les ranxeres. Tots ells dirigits per "ranxer major", que s’ ha d’ esmerçar en la qualitat del resultat final.  No es tracta, però, d’ una sopa o escudella, com la d’ altres pobles, ja que prèviament s’ hi fa un bon sofregit.Un cop cuit, es fa el tast oficial i a continuació la gent, fent cua, passa a recollir la seva ració, que es menja allà mateix o a casa.També s’ han fet o es fan àpats de Carnaval (sopes, ranxos, arrossos, etc.) a Fortià, Platja d’ Aro,l’ Escala, Lladó, Sant Pere Pescador, Pau, la Jonquera, Garriguella, Agullana, Ullastret (s’ hi feia una "sopa" amb "xuiots", ossos de porc, xai, fesols, cigrons , arròs…) Masarac, el Port de la Selva,Peralada Roses ( arrossada), Palamós (sardinada), l’ Estartit (sardinada) etcMés informació:Jaume Fàbrega. Catalunya per sucar-hi pa. Guia comarcal d’ atractius turístics, productes, plats, vins i festes gastronòmiques dels Països Catalans, Duxelm, Barcelona,2007.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!