La síndira, frutia de l’ estiu. al sud dels Estats Units, on era la llaminadura dels nens negres, a la nit de Sant Joan d’ Alacant, a la Festa del Terme de Banyoles…
LA SÍNDRIA DE LA FESTA DEL TERME
La síndria, “xíndria”, i fins i tot “xínria” a Banyoles, o, d’ acord amb el bonic nom valencià, meló d’ Alger, és una hortalissa- fruita procedent d’ una planta anual rastrera (Citrullus lanatus; C. Vulgaris). La seva època és l’ estiu, però ara se’ n troba ja a la Primavera i pràcticament tot l’any, ja que venen d’ Amèrica i d’ altres llocs. La síndria és una fruita per compartir, ja que pot atènyer un diàmetre de 25 cm o més.
Al Pla de l´Estany els pagesos sempre n’ han cultivat, i en alguns camps, es donava millor que el meló. I en una de les festes més típiques de la comarca, les de Sant Abdon i Senén del Terme, que té lloc durant la primera quinzena de juliol, s’ ha introduït el costum de repartir-ne, cosa que, a l´estiu, hom sol agrair me´s que les tradicionals coques.
Sembla que el seu origen és Àfrica i ja era cultivada pels antics egipcis. Els àrabs se’ n varen enamorar pel seu contingut d’ agua, i al s. X va arribar a la Xina.Es troba arreu de la mediterrània i als països de clima similar o tropical, d’ Àsia a Amèrica- incloent el Carib,; a Cuba és anomenada, simplement “melón” – o “melón rojo”-. A València i a Almeria és on es concentra la major part de la producció. Al País Valencià destaquen les comarques de les la Ribera- alta i baixa-, l´Horta, el Camp de Túria i la Vall d’ Albaida.
Hi ha síndries esfèriques i amb la pell de color verd fosc, o amb la pell clapejada de groc i verd, síndries allargades, com un meló- dita “melona” al País Valencià, i molt corrents a Grècia i Turquia-, amb la pell verd clar i bandes irregulars de verd més fosc. La síndria normal té la polpa vermella, però també n’ h ha de polpa groga i blanca, de poc èxit, i sense llavors. Al Japó n’ ha fet de quadrades, a fi de poder-se emmagatzemar millor!. Si en té, aquestes poden ser de color marró o negre; en general es considera que les que tenen granes negres són més dolces. Algunes varietats són les Sugar Baby, la Miyako- que pot pesar fins a 10 kg-, la Charleston Gray- ovoide i jaspejada-
Per comprar-la, com el meló, cal tenir una certa pràctica: naturalment, ara ja no és permès “tatxar-la” (fer-li un forat amb un ganivet), per la qual cosa l´hem de sospesar i mesurar el pes i fins i tot el so que fa. També es pot comprar- fins i tot als mercats, com podem veure al del dimecres a Banyoles- ja tallada, cosa que ens permet constatar-ne , visualment, el seu estat: si la polpa està una mica desfeta, és massa madura i cal rebutjar-la; pel que fa al color vermell- més o menys intens- pot desprendre o bé del grau de saó o bé de la varietat. Altrament, se sol dir que la de granes negres és més dolça que la de granes rosses.
La síndria pot tenir excel.lents aplicacions a la cuina, sobretot per a sopes fredes i refrescants. La cuina xinesa, però, en treu més partit, sovint aprofitant les propietats decoratives del fruit sencer treballat i esculpit. A Cuba-on hi solen afegir sucre- en fan un deliciós refresc. Es pot farcir i formar part de les macedònies, a trossos o a esferes. Es excel.lent per a sorbets i gelats i se’n fa una deliciosa confitura- i en la qual se n’ aprofita la “carrotxa” o escorça/escorxa-, sovint combinada amb el meló. És una de les confitures més típiques del Pla de l´Estany, a casa, com en d’ altres, se’n feia cada any.
Cal servir-la fresca. Un cop encetada i ben tapada amb un paper de co.lofan, es pot guardar a la nevera, on- com hem pogut comprovar, pot madurar i millorar de gust.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!