BONA VIDA

De de la ciutat sovint tendim a idealitzar la vida de pagès: sovint era força més complicada del que pensem.

EL PAGÈS I LES FEINES DEL CAMP

Parlem d’ unes formes de vida que varen arribar, aproximadament, fins a la dècada dels seixanta, i que, particularment, encara vàrem poder viure en la nostra infància a Vilavenut (poblet a 7 kg de Banyoles, Pla de l’ Estany).

Aquest poble es troba en el camí de l’ Empordà – un dels pobles més pròxims és Parets d’ Empordà-,però les relacions més properes del Pla de l’ Estany són amb el Gironès , per la qual cosa hem entrevistat pagesos d’ aquesta comarca.

Es tracta del propietari (d’ una vuitantena d’ anys quan el vaig entrevistar, fa 10 anys) de Can Marçal de Sant Andreu Salou, un poblet situat al límit sud, a tocar la Selva. Té uns 300 habitants i presenta un relleu pla, amb diverses pinedes. Hi predomina el secà, amb conreus de blat i blat de moro. Al regadiu s’ hi fan hortalisses diverses, normalment per al consum familiar.

LES FEINES DEL CAMP I LES ESTACIONS

PRIMAVERA

A la Primavera es preparen les terres per a l’estiu, llaurant-les i passant-hi el roleu o corró.

Se sembren la userda (alfals), els fesols (fesolets), les  mongetes , les faves i les bledes o remolatxes.

A l’ hort se sembren els enciams, escaroles i xicoines, els apis i les mongetes tendres. També els pebrots, bitxos, cireretes, tomates i albergínies.

Alguns productes se sembren en mesos i fins diades precises: els pèsols el mes de maig, els cigrons per Sant Jaume, les carbasses per Sant Jordi, els melons també per Sant Jordi i les patates per Sant Josep.

Es fan els planters de les hortalisses que es colliran a l’ estiu: tomates, pebrots,albergínies, enciam.

Eines  i feines

L'”Arada equerrana”, es fa servir per llaurar els camps que s’ han deixat “coure” pel fred a l’ hivern. En llocs sense herbes, també es feia servir l’ “arada plana”. Aquesta arada també es fa servir per “polir” les vores del camp.

Un cop llaurat el camp, s’ aplana o “s’adoba” la terra amb el rascle, damunt del qual s’ hi posa una pedra, a fi que pesi més.

Eines complementàries són el grau, per arrancar les males herbes, el magall i l’ arpella.

A primers de març s’ aplanaven les terres que s’ havien llaurat durant l’hivern amb l’ aplanador.

Per “trabucar” la terra es fa servir la post i la mitja post per remenar-la.

Una eina especial és la gratusa, emprada per a sembrar la userda.

A l’ abril se sembra el blat de moro, a fileres. Es fa servir el paló i les minyoles, que serveixen per anar recte.

Les mateixes eines es fan servir el mes de maig, per sembrar els fesols.

Les patates se sembren devers Sant Josep “fent clots” amb el tràmec. Al clot s’ hi posava mesquita i un tall de patata; llavors s’ enterrava, amb un muntet de terra o “crest” que sobreeixia.

Els farratges i la userda es recollien amb el tira-dimoni i es deixaven assecar al camp. Després es carregaven al carro i tot darrera s’ hi sembrava el blat de moro. Una variant del carro és el “tamborell”, capaç de bolcar el contenidor.

ESTIU

A mitjan juny se sega- temps del “segar”- el blat i la civada. Fins a la dècada dels 40 es feia servir al dalla o dallot i el volant. Més tard, es va introduir la màquina de segar, amb tracció animal i, ja més tard, la “cossetxadora”, vers els 70 (aquest és el nom popular de la recol.lectora mecànica, anomenada també, com a ultracorrecció, “cossetjadora”). Es començava segant les vores del camp. Una cop formades les garbes, al mig del camp  es feia un “rest” de gabellons.

Després es passava l’ arada  plana  a fi de preparar la terra i matar les males herbes.

Hom carregava el carro o tamborell amb fems i es repartien pel camp.

Aprofitant la pluja, es llaurava amb l’arada esquerrana i després s’ hi passava el rascle i l’aplanador.

Durant el mes de juny es collien les patates, emprant una arpella.

El mes de juliol era el temps del “batre”. Es traginaven  les garbes fins a l’ era, s’ estenien en rodó i es feien batre per vaques o cavalls. A fi d’ aconseguir que el blat sortís net, prèviament s’ emboïnava l’era amb fems de vaca desfets.

Més endavant, el batre es va fer amb màquines. En aquest cas, les garbes s’ havien disposat prèviament en uns munts imponents o garberes, dirigides per un expert i ben cobertes amb les garbes més grosses, covenientment doblegades, a fi de fer una mena de coberta per protegir-la d’ una possible pluja.

Per separar el gra de la palla, aquest es “ventava” amb una pala de fusta de mànec molt llarg i una forca de fusta. Després es ventava amb una forca, es passava pel garbell i es balejava amb una escombra de bruc.

El gra es recollia en sacs, que es portaven, buidant-los al graner o als canats. Calia pujar escales, ja que  gairebé sempre el graner es trobava en un lloc elevat. Els homes que els traginaven se solien posar un altre sac al cap doblegat en forma de caputxa.

Amb la palla se’n feia un paller. S’ anava distribuint a l’ entorn d’ un pal o pal de paller,  amb una forca pallera,fins a donar-li una perfecta forma més o menys cònica.

Aquesta delicada feina era exercida per un palleter professional, sovint llogat. Antigament, el pal de paller es podia cobrir amb una olla de terrissa vella, per protegir de la pluja.

Durant aquest temps també es llauraven els camps del blat de moro amb la gratusa. Aquests, així, com els fesols,  es cavaven amb l’ aixada.

Es cullen els alls i les cebes. Es deixen assecar una mica al camp, es porten a cases i s’ enforquen. Després es pengen els forcs dels cairats o pals,en un lloc airejat -basterral, golfes o badius etc.- (Aquesta operació era important a la comarca de Banyoles, famosa pels seus alls; es reunien dones a fer aquesta operació d’experts i, fins i tot, hi ha una casa anomenada Can Met Forcaire).

Cap el 16 de juliol se sembraven les mongetes de mata baixa, amb el paló. Quan ja havien crescut una mica s’ hi feia una rega, amb un tràmec, a fi de poder-les regar.

Durant aquest mes es collien els cigrons.Es batien amb un pal,i es netejaven amb un garbell, a fi de separar el gra de la tavella.

Per algunes d’ aquestes feines també es feia servir la màquina de ventar, manual.

TARDOR

Durant el mes de setembre es recullen es fesols- ja secs- amb un cistell. Es posen en sacs i es porten a l’ era, on són batuts amb una forca o un pal. Després es garbellen i es netegen.

Es el moment de preparar el camp. S’arranquen els caluixos que han quedat al camp  a l’ octubre, mitjançant l’arada plana. Tot seguit s’ hi passa l’ aplanador i després es llaura amb l’ arada esquerrana.

Durant aquest mes, aproximadament, es recull el blat de moro.Al camp, es trenquen les capses i es porten a casa amb el carro. Després hom feia uns penjolls o flocs, que es penjaven a fora (balcons, basterrals,etc.) a fi que s’ assequessin.

A les vetlles hivernals, s’ espellonaven, a mà. Després es desgranaven amb una màquina manual. Els capçots es guardaven per fer foc.

Però no es llançava res: es collien els troncs de blat de moro, es tallaven amb una màquina manual, moguda per una maneta, es  donaven a les vaques.

Les arrels o caluixos que han quedat al camp s’ arranquen cap a l’ octubre amb l’ arada plana. Es passa tot seguit l’ aplanador, després es llaura amb l’ arada plana esquerrana.

En aquest mateix camp, per Sant Lluc (novembre) s’ hi sembra la civada i l’ ordi.

El mes d’ octubre se sega el mill amb el volant o la la falça o “fauça”. Es formen garbes i garbellons. Quan són secs, es porten a l’ era i es baten picant les garbes damunt d’ una fusta.

Es feia el mateix procediment per al fajol- mena d’herba, que no és un cereal, per a donar al bestiar o per a fer farinetes-, que encara es cultiva a la Garrotxa.

Es el temps de la sembra dels pèsols i les faves (novembre i desembre).

HIVERN

Al camp mateix hi ha poca feina, però el pagès, no deixa de treballar.

Es recull l’herba o fenc. Se sembren els alls i les cebes, normalment coincidint amb la primera lluna de gener.

El mes de desembre, i fins al gener i el febrer, es mata el porc- o els dos o més porcs, segons les cases-, espaiant-lo o tot en un dia.

En els treballs de la matança i de confeccionar els embotits, hi participen tant els homes com les dones.

Aquest temps també s’ aprofitava per fer obres de reparació al mas.

A part, com que a la casa sempre hi havia bestiar- porcs i vaques- , calia també tenir-ne cura,fent la perolada, donant-los menjar, “abeurant-los”, netejant les corts, munyint les vaques i, quan s’ esqueia , assistint al naixement dels vedella- “vedellar”-.

D’ON PROCEDIEN LES LLAVORS

Fins a mitjan dels 40, se seleccionaven a casa les millors llavors per sembrar.

A partir de llavors, també e compraven algunes llavors o granes – blat, civada, ordi- al servei del blat o a cal granaire.

Les patates podien ser tant de la pròpia collita com comprades.

El planter d’ enciam cebes, alls, pebrots i bitxos es comprava- i encara es compra- al mercat, venut per altres pagesos.

ÚS DE LES COLLITES

Blat:una part va al molí, per al consum humà, a fi d’emprar-lo per al propi consum, d’a cord amb el flequer del poble. Si en sobrava, es venia al granaire. Més tard calia vendre’l al servei estatal del blat.

Civada , ordi blat de moro, mill i fajol: es guardava per alimentar el bestiar, tant en gra com en forma de “farinada” o pinso. Per a quest quefer, es portava a uns molins mecànics.

Les remolatxes es guardaven apilonades i tapades amb sacs, i servien per als porcs.

La userda es guardava primer al basterral, apilonada i més tard en forma de bales (primer quadrangular s més tard rodones, i es donava a les mules i matxos.

LA MECANITZACIÓ

Excepte pel que fa a grans propietaris o pagesos molt rics, la mecanització va començar a la dècada dels 40 (en alguns llocs més tard).

Primer de tot, es va introduir la màquina de segar, tirada per un cavall o mula. S’ hi combinava un bravant, que substitueix l’ arada esquerrana, i el roleu, que substitueix l’ aplanador.

En aquesta època s’ introdueix la màquina de batre, que és llogada a una companyia i va anant a totes les cases.

Cap als anys seixanta, es començava difondre el tractor. Primer és d’ origen estatal, i més endavant es liberalitza el mercat. Alguns procedeixen dels plans d’ ajut a Extremadura, ja que els camperols d’ allà se’ls venen a bon preu.

Durant els anys 70 i 80 s’ introdueix la “cossetxadora” o recol.lectora.

També es fan servir màquines aspersores per a DDT i, més tard, altres insecticides i pesticides.

L’HORT

L’hort, normalment petit i per al consum familiar, es treballa amb la fanga i a vegades amb una petita arada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!