Una combinació deliciosa, sovint present a la taula de Can Tarrés.
Grana de capellà, postres de músic, ganyips, nyoca
FIGUES AMB AMETLLES
La fruita seca sempre ha estat un aliment bàsic- gairebé estratègic- a Catalunya. Ja apareix, com a postes, en els textos de Francesc Eiximenis. Pels seus valors alimentaris, completaven sempre un àpat, fent la funció, en certa manera, que els formatges fan a França-. A tant la “grana de capellà” (que és el nom que a Girona donem a les postres de músic) com les figues soles o les ametlles soles- o combinades, apareixien sovint a taula. Les ametlles, particularment, no faltaven ni a les festes ni en els àpats dels grans treballs- matar porc, segar i batre…- . Eren famoses les ametlles torrades de Can Figueres, a Banyoles (a “Can poc i bo”, pastisseria que encara existeix i on, per cert, amb aquest productes s’ elaboren els “poquibons”) ja que els ametllons de la pròpia collita (ametlles fresques) els menjàvem per berenar, sols o amb pa.A les comarques de Girona, eren moltes les cases de pagès que disposaven d’ algun ametller, d’ alguna noguera o d’avellaners per al consum propi- i, naturalment ,de figueres- i els pinyons es troben , abundants, al bosc. Fins i tot hi havia pagesos que arribaven a cultivar alguna mata de cacauet, producte procedent d’ Amèrica. Tot això passava a casa. Els fruits secs no solament constitueixen unes postres, sinó també un esmorzar o un berenar, combinats amb pa o vi, així com aiguardent: jo encara de petit menjava pa amb nous, una menja que apareix al folklore relacionat amb la Senyora de Tous, de Quermançó o de Can Noguer del Segueró (“si hagués sabut que el pa amb nous era tan bo, encara seria la senyora del Segueró, em contava la meva àvia, parlant d’ una vella rica i golafre, que va acabar captant pels seus dispendis gastronòmics, i va dir això quan, afamada, en un mas li varen donar aquesta menja). Igualment, de petits, solíem menjar figues seques amb ametlles, combinant, en forma de farcit, els dos ingredients. A Osona, això constitueix el que s’ anomena postres de carboner, un ofici que no ens era aliè de tot, ja que al nostre bosc s’ havia fet carbó.
Ingredients
figues sequesametlles torrades
Elaboració
Peleu les ametlles. Agafeu-ne una per la punta, i fent una petita pressió, farciu-ne una figa, començant per la part oposada a la cua.
Notes
En aquesta operació i combinació algú hi pot veure un símil eròtic, que, naturalment, de petits ignoràvem, tot i que parlàvem de figues, xones, cigales, titoles, tites, metes, tetes, pardals, ous i paquets, i jugàvem a metges i , ves per on, a capellans.Els carboners menjaven molta fruita seca, fos figues o ametlles- aquestes sovint soles-, però també pinyons, nous, panses, cacauets i força avellanes, que solien procedir de la Selva (Brunyola). Un “grapat d’ ametlles torrades” eren també les postres corrents entre els pagesos , els segadors i els pescadors. Altrament, les ametlles torrades són específiques de Catalunya; es troben més difícilment a Espanya i en altres paísos euroeus. Així en les barreges de fruita seca envasades a Alemanya, per exemple, solen ser crues, que és com menjar verdura d’ hospital.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De la figa farcida d’ametlla o d’avellana, a casa (i entorn) en dèiem torrons de pobre.
Per cert, per mi la millor ametlla és la llargueta. En vaig menjar a casa d’uns familiars de la meva muller, en un poble de l’Urgell, on ens en van torrar uns quantes i, la veritat, encara ho recordo, hi cantaven els àngels, no ens en cansàvem de menjar-ne, fins que el cor ens va dir prou. I d’això en fa un grapat d’anys.
El pa de figues amb atmetlles és un record de la meva infància, la padrina en feia al poble. A casa molt sovint mengem figues amb nous. Un regal . Gràcies!.