Arxiu de la categoria: Crim organitzat

Yakusa (amb el peu dret)

Yakusa
Autors Jerome Pierrat i Alexandre Sargos
Ed.Oceano
Traducció Miquel Ferres

Aquest llibre ens ofereix una magnífica panoràmica periodística de la màfia japonesa en l’actualitat.

La yakusa, o yakuza (la trobareu anomenada de les dues maneres) és la
màfia tradicional japonesa. Aquest llibre és un extens reportatge que
n’examina i descriu el seu estat actual. En algún moment ens posa en
antecedents, però en bona mesura es centra en el present. El llibre
està construït a base d’entrevistes a persones vinculades d’una forma o
altre a aquesta banda. Hi apareixen yakusa, ex-yakusa
, presos i policies. Com he dit abans, l’objectiu del llibre és
descriure l’organització i per tant en descriu les seves diverses
activitats. Des de les tradicionals com per exemple controlar els
sindicats, l’extorsió de negocis o mediar en disputes privades. Fins les
noves activitats vinculades a l’especulació inmobiliaria i bursària i
el tràfic de drogues. Per aconseguir-ho les persones entrevistades
abarquen tots els estrats d’aquesta organització criminal des dels
soldats rasos fins els caps de les grans famílies (Yamaquxi-gumi,
Inagawa-kai, etc…) . La principal conclusió que s’extreu del llibre
és que el paper que jugava la yakusa en la societat japonesa ja no te
rao de ser. Sorprén molt constatar que no sols estava plenament
acceptada sinò que gaudia d’un estatus quasi oficial. Els seus membres
(que s’organitzen en diverses famílies
que sovint competeixen o lluiten entre elles) podien "treballar"
ensenyant la targeta de l’organització a la que pertanyien, i disposen
encara de despatxos públics on reben els clients. En l’actualitat la
classe política japonesa ha començat a actuar contra ells però amb una
timidesa i una suavitat que sobten. El fet que estiguin perdent el seu
lloc dins la societat japonesa es deu tant a la seva participació en
diversos casos de corrupció política molt coneguts, com al fet que els
ciutadans són cada cop menys benevolents amb ells. I també pel fet que
han de centrar-se cada cop més en activitats ill.legals (tràfic de
drogues)si no volen que altres grups (xinesos sobretot) els mengin el
terreny. És per això que alguns yakuses que són entrevistats alerten
que estàn en procés de "mafiatzizació" això signifiracà segons ells,
que s’acabaràn les bones maneres i el respecte vers les institucions i la població en general.

Estem davant d’un llibre útil per
comprendre una de les organitzacións
criminals més famoses del món (els dits tallats i els tatuatges són
coneguts arreu). I alhora un llibre que serveix per comprendre la
societat que els genera i dona vida; alhora que els combat. El seu
format periodístic el fa fàcil i agradable de llegir. Per cert les
fotografies que il.lustren el llibre són terribles.

Salvatore lo Piccolo detingut (amb el peu dret)

La detenció del darrer cap de al màfia siciliana ha aixecat una gran eufòria. Però n’hi ha prou amb la detenció de Lo Piccolo per llençar les campanes al vol?

Amb quinze dies de diferència han aparegut dues notícies contradictòries a la premsa respecte al crim organitzat a Itàlia.

La primera era una breu notícia apareguda a les pàgines d’economia del diari Avui (23-10-2007) on s’explicava que les organitzacions mafioses italianes són la primera empresa del país. Ja que tenen a les seves mans un 7% del producte interior brut italià, això es tradueix en 90.000 milions d’euros.

La segona és la detenció de Salvatore lo Piccolo el passat dia cinc de novembre. Aquesta detenció tot just un any i escaig després de la detenció de l’anterior cap en Bernardo Provenzano es una mostra clara que la màfia siciliana ha perdut la complicitat i la impunitat de que havia disfrutat fins no fa gaires anys. Les tel.levisions s’han apressat a mostrar-nos imatges de gent eufòrica als carrers i declaracions triomfals dels polítics.
Tanmateix i malgrat aquesta eufòria no puc evitar formular-me algunes preguntes. Hi ha motius per tanta eufòria tenint en compte els diners de que disposa el crim organitzat?
Com es poden permetre aquesta eufòria els mateixos polítics que es van veure totalment desbordats per una guerra de al camorra napolitana tot just fa uns mesos?
No pot ser que la pressió policial es centri en les organitzacions més mediàtiques (màfia siciliana i camorra) i en canvi l’estat italià faci els mateixos ulls grossos de sempre amb les que són més desconegudes i li donen per tant menys mala premsa?

Potser és que soc un xic massa desconfiat però en el món en que vivim on les organitzacions criminals es belluguen com peix a l’aigua em sembla un xic ingenu pensar que detenint el criminal més buscat ja tenim la feina feta. Segur que aquestes detencions han fet mal a la màfia siciliana però si els estats no s’arromanguen molt i molt seriosament contra aquestes organitzacions (nacionals, transnacionals, mediàtiques, grosses o xiques) la gent del carrer ho tenim ben cru.