(…)La ben interessant web Rodamots, a la qual n’estem subscrits, i que cada dia ens en regala un mot, va dedicar-ne un al producte estrella de can BRAUN – l’empresa sobre la que tracta el nostre primer llibre que publicarem d’aquí a pocs mesos-, la minipímer, llegiu-ne, sisplau, què hi diu. Qui som: Em dic Ming. Wu
(…)Dejaré la empresa, según los planes de la empresa, y yo soy una de las últimas, yo salgo durante el mes de marzo del 2.008. ¡Y, bueno, tendré, uf!, 51 años. ¿Mi futuro? Te tengo que confesar que me da un poco de temor. Más que nada porque empecé a trabajar con 15 años, y
“La actitud del hombre (…), de no reivindicar, qué quieres que te diga, no sé a que se debe. Pero, mira, voy a hacer un poco de historia. Yo recuerdo que cuando estábamos en las cadenas de montaje, donde nos apretaba tanto la empresa con los tiempos, y como eramos mujeres las que estábamos en
¿Ya puedo hablar de mi trabajo? (…) Lo digo porque, al principio cuando entramos en Almacén, mi compañera y yo, hubo un rechazo muy grande, por lo que comentábamos, porque eramos mujeres y había un sector siempre bastante machista, hay que decirlo así. Pero es que, en general, la mentalidad de BRAUN ha sido una
… i vaig fer la sol·licitud (…) per entrar a PIMER. Però la meva dona estava embarassada del segon nen, i la meva dona va veure Seguretat Social, punts… I vaig dir “jo en vull 500 pessetes al mes” i me’n van donar 450 ptes. Em van fotre una enganyifa! I aquestes 50 ptes vaig
Mira, yo ingresé en Comisiones Obreras en el 1.975 (…). ¿Que cómo lo hice para contactar con ellos? Las personas se conocen, en tu entorno de trabajo. Tu sabes quien reivindica y quien no. Tu discutes, tu hablas, tu sabes que en aquellos años en que ingresé en BRAUN fueron años de mucha agitación social,
(1951, Viladecans, Baix Llobregat). Mare i pare pagesos (…) “Experiència laboral anterior, res. Només havia treballar a casa dels meus pares, de pagès. Únicament. Fins a l’edat de 34 anys que vaig entrar aquí. Pensa que abans, a Viladecans, a la pagesia o tens les terres bones o si no costava bastant tirar endavant una
Alt, cabells blancs (…), prim i flexible con un jonc, treballa, volem dir treballava com a enginyer –ja ho diu el títol de l’article – a la multinacional d’origen alemany BRAUN, integrada, avui, al grup estatunidenc PROCTER & GAMBLE. Havíem de quedar per xerrar sobre la història particular de l’empresa, sobre ell i la seva
En el marc del llibre (…) que estem fent sobre la memòria obrera de BRAUN, recollim un fragment de la conversa amb un directiu de la fàbrica d’Esplugues de Llobregat: … “les noves línies eren molt més automàtiques que les antigues. Però que es va fer, llavors? El que es va fer és que les
Carta d’un directiu de BRAUN que s’acomiada en compliment del pla de tancament total en marxa (…) Apreciados, A veces, una anécdota dice más que mil razonamientos. Era una mañana de primavera en el patio del olivo. Nos había visitado un grupo de clientes (grandes tiendas e hipers) de Gillette Japón acompañados por la Product
“Permete’m que et dibuixi una hipòtesi: (…) PROCTER vol una reducció general de plantilles i parla amb BRAUN i els hi diu: “escolta, aquí s’ha de fer un sacrifici, cadascú de vosaltres feu-me tot de propostes de retallada de plantilles i tancaments”. Has posat el dit en la nafra. Es va buscar algú que et
“Que quin és el teu sentiment (…) personal, després de tot això? Molt malament, perquè al principi de l’entrevista hem dit com vaig conèixer BRAUN i que em semblava: va ser un enamorament i m’he entregat, durant 23 anys, a l’empresa. Enamorat, doncs, de l’empresa i sense deixar-la mai fora del meu pensament. O sigui
” El meu sentiment és de traït, enganyat, i de tot (…). I mal pagat en el sentit de que fèiem una feina que tenia sortida, amb beneficis, i ara tal com està anant la cosa, Desenvolupament ho fan a Alemanya. Això es fa, deixem-nos de punyetes, perquè això hi surt més barat. Si es
Avui, nova entrevista (…) hi arribem abans d’hora. Moment d’observació, doncs, allà a la recepció. N’hi ha, a la fàbrica, gent de tota mena: joves. Grans. Amb roba de carrer. Abillats amb granotes i bates. Homes. Dones. Juanis. Mentre fem l’espera, enraonem un moment amb una delegada sindical de Comissions Obreres. Parlem de la conservació
“La relación con los hombres es fácil. Piensa que los hombres aquí siempre han mandado poco (…) , ja, ja, ja. Sí, en serio. Aquí, a la hora de hacer las cosas, las mujeres hemos llevado la voz cantante. Los hombres nos han respetado, ¿eh?Y ahora ya te voy a hablar de parte del comité