Wu Ming.cat

En el marc del llibre (…)

que estem fent sobre la memòria obrera de BRAUN, recollim un fragment de la conversa amb un directiu de la fàbrica d’Esplugues de Llobregat:

… “les noves línies eren molt més automàtiques que les antigues. Però que es va fer, llavors? El que es va fer és que les línies més intensives en mà d’obra –que encara fabriquen productes, per exemple el CC20 -el CC20 és un escalfador de cera adreçat a les senyores per depilar-, doncs això era un producte que, des d’Alemanya, ho volien matar, ho volien eliminar des de feia molts i molts anys. No ho van aconseguir perquè realment tenia un mercat. Sobretot als països mediterranis –França, Espanya, Itàlia- es ven bastant bé, el depilador de cera. Això era un producte molt antic i per muntar-ho doncs no hi havia una línia de muntatge automàtica. Simplement hi havia uns quants bancs i unes senyores que muntaven el producte. Tres quarts del mateix passava amb les espremedores, amb el MPZ, i passava, també, amb algunes línies de batedores.

Què s’hi va fer? -i això era correcte, perquè si no s’hagués fet les dificultats que teníem ara, l’haguéssim tinguda 10 anys enrera-, es va externalitzar. Es va subcontractar. BRAUN ESPAÑOLA tot mantenint el control de la qualitat, el control del subministraments de material, però prescindint de la mà d’obra, ho va donar a proveïdors exteriors a localitats de menor cost de mà d’obra. Estem parlant de localitats de Lleida, localitats de més a l’interior de Catalunya, tallers manuals que ens muntaven aquests productes que eren intensius en mà d’obra. Això és el que es va fer. De fet, últimament, l’únic que es muntava, dins de la nostra fàbrica d’Esplugues, eren les batedores i les planxes. I algunes planxes, ja abans que s’anunciés el tancament, les planxes barates, es van donar a proveïdors.

Sobre si hem fet o no els deures, ara són coses que, ara, que a la millor que has vist els resultats doncs dius: “home, doncs això ho podíem haver fet diferent”. O “ho podíem haver fet abans, això altre”. Clar, què passa?, BRAUN ESPAÑOLA –i si ho tens oportunitat de visitar-la, ja ho veuràs- és una fàbrica vertical. És una fàbrica que està dintre d’uns edificis i que no té possibilitats d’expandir-se. Què passa? La fàbrica tenia una planta baixa de producció de components i de magatzems. Tenia una primera planta, que era un entresol, on estaven els vestidors i tal. La primera planta era de pre-muntatge de batedores. La segona planta de muntatge de planxes. I la tercera planta era d’oficines. Bé, què passava? Que, esclar, històricament, la maquinària estava on estava històricament però no pas al lloc on més rendible d’acord amb el procés de producció, i els materials havien d’anar a un magatzem, hi havia de pujar, després un cop muntat el producte havia de baixar, per un altres elevadors. S’havien de carregar els camions… Bé es van anar fent coses: perquè es van fer uns sistemes, ja al principi de tot, parlo de principis-mitjan dels 80, és va fer una sitja automàtica de materials que no es que simplement fos un magatzem sinó un sistema que connectés la producció que es feia de components a la primera planta amb les plantes de muntatge. Era automàtic. Es va fer un polititzador automàtic per al producte que baixava en unes carretilles ho fes en unes cintes transportadores des de les plantes de producció.

Se’n van fent coses, esclar, a la BRAUN d’aquí. Però, esclar, això no treia que, a la millor, un grup de màquines, una línia de màquines d’un subconjunt que afectava les planxes i que amb un altre lloc, sense limitació d’espais ni res, el seu lloc conjunt fos al costat de la línia de producció final de planxes. Doncs, a la millor era a la planta primera. Clar, això què passava? Això eren temps morts, pèrdues d’eficiència, suposo que sí, suposo que s’havia d’haver d’incidir molt abans en l’estudi de tots aquests aspectes. Era difícil, perquè nosaltres teníem l’espai que teníem i teníem la fàbrica que teníem. No teníem un terreny i planteges una distribució en planta, doncs, ideal. No. Però suposo que havíem d’haver fet més en aquest aspecte. O sigui, el que en deien el concepte del “Link manufacturing”, les tècniques que simplement consisteixen a minimitzar el preu de totes les operacions que no aporten valor al producte final”.

Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!