Wu Ming.cat

” El meu sentiment és de traït, enganyat, i de tot (…).

I mal pagat en el sentit de que fèiem una feina que tenia sortida, amb beneficis, i ara tal com està anant la cosa, Desenvolupament ho fan a Alemanya. Això es fa, deixem-nos de punyetes, perquè això hi surt més barat. Si es porta a Polònia, si es porta on sigui, és perquè hi surt més barat, la producció. I Desenvolupament es du a Alemanya. I a Alemanya som més cars, a veure, que nosaltres. Igual, dius, noi, no s’entén. No s’entén. No s’entén.

Quan una fàbrica tanca la comarca ni ningú no en guanyen res. Són llocs de treballs que es perden. I de cara a la gent, bé, vull dir, jo penso que pot deixar moltes persones amb mancances. Bé, aquí hi ha hagut gent jove que sí, que se n’han anat amb unes indemnitzacions, però hi ha gent que ha estat aquí i que estan enganxats amb hipoteques, amb fills. A part de la gent que són, aquí, matrimoni i parella, i tots dos hi treballen, a BRAUN. I malgrat els diners, quedaran per sota del seu sou habitual i hi baixarà el nivell de vida. Serà una desfeta. Una desfeta de totes totes. I a més amb la càrrega per la societat. A veure, jo estaré prejubilat amb 55 anys i com a mínim tindré 10 anys de vida laboral per endavant.

També n’hi haurà una pèrdua de cultura industrial. Un coneixement que es perdrà. I serem menys rics, com a cultura industrial, com a país, parlem de Catalunya, del què érem. Jo, de cara a Alemanya, tota l’experiència que hi ha hagut aquí de disseny de motors i de disseny de planxes i de d’això, Alemanya això no ho tenen. Tota aquesta experiència, en allà, no hi serà. I costarà molt més en posar-la a punt. I la gent que ha estat aquí treballant, si va a parar a alguna altra indústria podrà aportar aquest saber i aquest fet, però quedarà molt repartit. Jo penso que serà una pèrdua.

Què en traurà BRAUN?. De tres fàbriques, en perdrà una. Jo no ho sé. Però tal com està anant la producció a Polònia, jo penso que trigaran molt a sortir-se’n. A veure. Ara, em sembla que estan fent un 30% de producció quan aquí es feia el 100 per 100. A Polònia porten 6 mesos, des que va començar. La feina d’aquí va a Polònia i a Hongria, planxes a Hongria. Està per fer, això, encara. Suposo que a igual que a Polònia, hi deuen haver unes naus i s’ha de portar material en allà i començar a muntar cadena i d’allò.

El futur?: BRAUN com a afaitadores, jo penso que pot continuar. La resta, possiblement veurem al mercat aparells amb el nom BRAUN però que estaran fets no sabem per aquí. Fabricats amb autorització. Bé, és la meva opinió, eh?. BRAUN hi posarà el nom, hi farà el control de qualitat, però ho fabricarà un xinès, un … Amb la mateixa exigència però per un altre.

En qualsevol cas, a nosaltres, ara, e que han fet, tots ells, és fotre’ns.

Crec que hauria d’haver una legislació, límit o regulació, per part del govern, perquè les empreses no poguessin deslocalitzar com ho fan, ara. Aquí, si això continua, ens convertirem en un país només de serveis. Bé, hi haurà turisme, sí. Penso que les lleis haurien d’evitar aquests tancaments. Tant els quirúrgics per pèrdues com els altres, on no n’hi ha, de fallida econòmica. Perquè, a veure, si una empresa va malament i cada any vas presentant les teves declaracions a Hisenda, que algú hi pugui haver i demanar-los com va tot, què us passa, etcètera. Si us cal cap mena d’ajut, algun tipus de no sé què… La qüestió és que no t’agafin per sorpresa i quan sigui massa tard. El cas és que ens tanquen perquè en volen guanyar més. A veure, què vols que et digui. Aquí estem guanyant, això no és una empresa que tingués pèrdues. El que passa és que BRAUN en vol més guanys.

La decisió no sé qui l’ha presa. Jo penso que ha estat presa per la PROCTER & GAMBLE, reunits, això sí, amb la resta… A veure, quan es va fer la fusió i la PROCTER en va comprar la GILLETTE, ja es va dir que 6.000 llocs de treball desapareixerien. Llavors nosaltres vam dir “eiiiiihhh”. A veure, sempre hi hem tingut una espasa de Dàmocles, a sobre. Sempre. I vam dir que semblava que no ens afectaria i al final sí, que ens hi ha afectat.

I aleshores sí que han dit:

• “A veure, aquesta empresa què està donant?, un 6. Doncs, en volem 12”.

Qui som:

Em dic Ming. Wu Ming.cat

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!