Wu Ming.cat

… i vaig fer la sol·licitud (…)

per entrar a PIMER. Però la meva dona estava embarassada del segon nen, i la meva dona va veure Seguretat Social, punts… I vaig dir “jo en vull 500 pessetes al mes” i me’n van donar 450 ptes. Em van fotre una enganyifa! I aquestes 50 ptes vaig tardar molts anys, a recuperar-les. A PIMER vaig entrar l’any 1960.

Ja estava muntada, la fàbrica. Feien uns motors per TURMIX VERDENS. Devia començar l’empresa, almenys, 10 o 15 anys abans. Me’n recordo que hi havia un director de compres que es deia Duallés, que aquest anava a comprar els col·lectors a Suïssa. O sigui que, com a mínim, 10 anys d’antiguitat. I hi vivien, la fàbrica estava a sota, el director de compres i el director de taller, als dos pisos de sobre. Era a la carretera d’Esplugues, al costat mateix de la plaça de la Sardana, el número, ara, no me’n recordo. El cert és que quan vaig arribar a PIMER, hi treballen quatre-centes i pico de persones. Físicament, era una sola planta i a mi em van demanar perquè anés a ajudar al cap de muntatge, que es deia Martin Martí, aquest home ja va morir, i per cert li vaig prendre el lloc de treball. Es va posar malalt, abans, ha ha, em va demanar que li escrivís la meva impressió de com veia jo PIMER. Llavors, PIMER, feia diverses coses: hi havia com un Minipimer que barrejava còctels, era com un mena de batedora però lenta; feia, multipimer, una batedora gran amb accessoris –era un aparell molt bona, però el que passa és que no donava beneficis-; fèiem molinets de cafè elèctrics, que es deia Moulex –en aquí hi vaig introduir una millora… hi havia uns amos molt espavilats-… Tot això, de PIMER, anava ja de baixa. L’amo de l’empresa era en Josep Francesc Cazorla. Era un enginyer, era un enginyer que a més a més tenia dues filles, l’una es va casar amb un enginyer –que el vaig tenir com a cap durant tres o quatre mesos, fins que hi ha haver un merder, per allí, i el van fotre fora, el tio volia invertir molt més i l’amo era conservador, català de pro i de Barcelona. La seva vídua encara és viva, era molt gran, si jo en tinc 72 anys ella en deu tenir ben bé 90. Una de les filles es va casar amb un dels fills de l’amo del MEYBA, vestits de bany.

L’empresa, com he dit abans, trontollava. I va decidir d’associar-se amb BRAUN. Perquè ell, l’amo, va agafar un càncer, ho va veure venir, i va arribar un director enviat per BRAUN però nosaltres seguíem treballant amb el nom de PIMER. Això devia ser el 1962. Jo vaig fer entrar a PIMER a un que havia fet de cap meu a TURMIX, que es deia Roberto Fusch Cugat, que era alemany. Aquest parlava alemany, rus, francès, anglès, castellà, i català. Fusch que vol dir guineu, en alemany, el seu pare era alemany però ell no hi havia estat mai, a Alemanya. És el que va fer l’enllaç. Va venir el senyor Francesc i em va dir “Tu coneixes al senyor Fusch?” “Home, i tant, una gran persona” “És que saps que passa, que a mi em van dir que a TURMIX hi va sortir de mala manera” “Jo sé per què, per què venia el senyor tal i deia ‘S’ha de treure el cargol, aquest’ ‘Molt bé, firmi que vol treure el cargol’ “Què vol dir?’ ‘Sí, firmi, perquè el cargol si està és per algun motiu’. Llavors aquell senyor era un senyor que també es va posar malalt de càncer, i tenia molts alts i baixos, i, “ara, una prima a tota l’empresa”, i donava 50 pessetes a cada treballador, perquè estava mig tarumba, i es clar. I en Fusch, va venir a PIMER i va fer igual, no se’n volia responsabilitzar, si no li firmaven, de decisions que no hi compartia. Aquell home va fer l’enllaç entre BRAUN i PIMER. Van comprar tota l’empresa, els alemanys. L’antic amo va posar al seu gendre, el senyor Gallach –una de les noies es va casar amb aquest, Josep Gallach, es deia, i era el fill de les editorials Gallach- i el va posar com a director general de l’empresa. Era molt bona persona però no en tenia ni idea. Hi va entrar, també, un director alemany que va fer una neteja general de totes les coses que no li agradaven i del que ell hi volia muntar. Quant al fundador de PIMER va morir de càncer.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!