Carlos Losilla (Avui, 08.02.2007) considera Black Book com un dels treballs més interessants del director holandès Paul Verhoeven, perquè congria amb força i elegància el vessant més autoral del cineasta i la seva passió pel cine espectacle i els gèneres clàssics. Tot i que reconeix la manca d’originalitat de l’argument, opina que Verhoeven i el
Em sembla particularment necessari començar aquest recull d’articles sobre 13 Tzameti amb el de l’entrevista de Xavi Serra al director, Géla Babluani, que ha publicat el número 11 de Benzina (gener de 2007); perquè el cineasta hi revela qüestions que val la pena tenir en compte en valorar la pel·lícula. Sóc dels que pensen que
La sortida de C.R.A.Z.Y. al mercat del DVD em sembla una bona ocasió per recuperar la crítica que Eulàlia Iglesias va fer-ne, al número 7 de la revista Benzina (setembre de 2006) i que aporta una reflexió a tenir present sobre una mena de cinema i com l’encaixem. Precisament, Iglesias comença l’article fent-se ressó del fenòmen
Àngel Quintana (El Punt, 28 de gener de 2007) considera Ventura Pons com el cineasta més productiu de l’Estat Espanyol i que, a més, li agrada apostar pel risc, dins d’un marc que li resulti còmode. Explica la inflexió del cineasta, a meitat dels noranta, quan va substituir els guions originals pels guions adaptats i com, malgrat
Víctor Alexandre (al seu bloc Victoralexandre, 01.02.2007) troba en Bobby una bona oportunitat de parlar de la dècada dels seixanta: un temps de trencament de tabús, de canvis de valors i d’explosió creativa, que és natural que sigui recordat com una època irrepetible -al darrere de la qual vingué la fi de la innocència-. Alexandre remarca fins a quin punt Robert
Imma Merino (El Punt, 22.01.2007) comenta que, a Les vides de Cèlia, Antonio Chavarrias s’ha atrevit a fer que Najwa Nimri interpreti el paper d’una mestressa de casa soferta. I considera que els resultats no són només estranys, que no hi ha sorpresa i (..), així, l’aposta resta credibilitat al nou film d’intriga de Chavarrías: l’espectador
No m’atrau gens anar a veure Apocalypto. No pas per la bonior que han mogut les notícies (ben publicitades pels responsables de marqueting) que sigui violenta, que ha molestat els indígenes… (ja se sap, fes que se’n parli, que la publicitat va sola). No, no m’atrau gens, com ja no vaig fer cap pas per anar a veure,
Divisió d’opinions entre els crítics que han escrit sobre El prestigi, de Christopher Nolan. Des dels que la defensen, fins als que se la carreguen, passant pels que, tot i que no els ha convençut, es nota que en valoren positivament molts aspectes i s’ho han passat bé, mirant-la. Fem un cop d’ull a aquestes altres
El periodista esportiu Jordi Basté escriu a la contraportada de l’edició del 27 de gener de 2007 del diari El 9: Per què es pot veure en tan pocs cinemes de Catalunya, l’excel·lent pel·lícula Offside, gran premi del jurat del festival de cinema de Berlín, que explica la història d’unes dones iranianes (allà tenen prohibida l’entrada
He volgut aplegar en aquest post la referència a dues crítiques que em semblen magnífiques, profitoses i de lectura molt plaent sobre Maria Antonieta, de Sofia Coppola: la d’Imma Merino, a El Punt (14 de gener de 2007), i la d’Eulàlia Iglesias, a Benzina (núm. 11, gener de 2007). Tanmateix, us recordo que, en un altre
"Inquietant rosegadora anomenada Rampiling" -en clara referència a Charlotte Rampling- és el títol de la crítica d’ Imma Merino sobre Lemming, de Dominik Moll (El Punt, 08.01.2007). Merino remarca el fet que la gran Rampling està magnífica i com la desaparició argumental del seu personatge fa perdre l’interés pel film. No és de l’actriu, però, del que
Extraordinària, per mi, la crítica de Quim Casas sobre Maria Antonieta, que va publicar Èxit (suplement setmanal d’ El Periódico, del 4 al 10 de gener de 2007). Casas considera que Sofia Coppola, en les tres pel·lícules que ha dirigit i mal s’ambientin en llocs i èpoques diferents, radiografia de manera peculiar la joventut femenina i
Quim Casas (Èxit, suplement setmanal d’El Periódico, de 28 de desembre de 2006 a 3 de gener de 2007) comenta el fet que no s’estrenin juntes les dues pel·lícules que conformen la mirada de Clint Eastwood sobre (..) l’ocupació (..) d’Iwo Jima i la realització de la famosa fotografia dels "marines" hissant la bandera nord-americana
Al seu bloc (accedim-hi, clicant aquí: Llums del capvespre / Meroño / Pere Meroño ), Pere Meroño parla de Llums del capvespre, el darrer film d’Aki Kaurismaki. Considera que ens mostra la cara més realista de l’idealitzat estat del benestar finlandès i la valora com una pel·lícula directa, clara (..); sense barroquismes, amb els mots justos
Al seu setmanal "Quadern de Cinema" (Avui, 6 de gener de 2007), Esteve Riambau surt en defensa de Babel, de la qual diu que és una de les grans pel·lícules d’aquest any. I ho diu dos dies després que Carlos Losilla, a la seva crítica titulada "Els excessos de l’ambició" (Avui, 4 de gener de 2007), acusés el film