Per Imma Merino (El Punt, 20.05.2006), Fast Food Nation projecta una mirada crítica cap els EUA a partir de la cadena de producció d?una marca d?hamburgueses (..) i aquesta cadena tant li permet mostrar un executiu com la immigrant mexicana que, a l?escorxador, s?adona que el somni que va dur-la a travessar la frontera s?ha convertit
No és pas que les meves relacions amb el cinema de Godard, ni amb la seva trajectòria "política", siguin pas d’allò que se’n diu cordials: gens ni mica. Paradoxes de la vida: alguns dels directors que més admiro són o deixebles reconeguts de Godard o li tenen una considerable admiració. I dels meus amics cinèfils,
Cortés i Brendemühl s’inspiren en el conte de misteri psicològic a l’estil de Henry James, però la seva deriva acaba dibuixant un mapa a mig camí entre la faula moral i l’especulació irònica, escriu Carlos Losilla, de Yo / Me, a la crítica que publica l’ Avui del 6 de juliol de.2007 i que podem llegir
Fal·lera de debò ha agafat a la crítica nostrada, per la pel·lícula Requiem for Billy the Kid, l’aproximació cinematogràfica a l’home i a la llegenda que signa Anne Feinsliber. Quim Casas (al número 40 d’ Èxit, suplement d’ El Periódico, setmana del 5 a l’11 de juliol de 2007) assegura que l’autora reflexiona sobre l’home i el mite en
Pep Prieto (Diari de Girona, 6 de juliol de 2007) considera que la principal diferència entre aquest film dirigit per Juan Carlos Fresnadillo i 28 dies després, de Danny Boyle, és que Fresnadillo prefereix centrar-se més en la radiografia d´un nucli familiar que en les lectures polítiques. Així, assenyala que el seu film funciona com a
Al diari El Punt (04.07.2007), Imma Merino escriu: En l’anterior pel·lícula de Nuri Bilge Ceylan, (..) hi havia una mirada força crítica a un dels protagonistes masculins, un fotògraf solitari i maniàtic que exhibeix una subnormalitat emocional que el fa incapaç d’una comunicació afectiva. Amb el personatge que ell mateix interpreta a Els climes / Iklimler
La pel·lícula esdevé, un cop viscuda, una experiència sensorial, subconscient, al·lucinada, boirosa, nua, estranya. Una nova i magistral proposta d?en Gust Van Sant el qual, com el vi, pren gruix i s?enlaira. No us la perdeu, diu Pere Meroño, a l’article que el 30 de juny de 2007 ha dedicat a Last Days, en el
Al Full de mà del Cinema Truffaut, de Girona, Eudald Camps escriu unes interessants reflexions, a partir de la pel·lícula Twelve and Holding / El fin de la inocencia, de Michael Cuesta, que titula "(Des)aprenentatge moral". Jean-Jacques Rousseau, "El Senyor de les Mosques" (William Golding), la pel·lícula de què parla i unes declaracions del mateix Cuesta apareixen de
Ran de la presència del portuguès -sudpirenenc,esclar- Manoel de Oliveira a la darrera edició del Festival de Sant Sebastià, per acompanyar-hi la presentació de Belle toujours, El Punt (29.09.2006) va publicar una entranyable peça periodística d’ Imma Merino, que parla sobre "El misteri Oliveira" i que podem llegir clicant aquí: Belle toujours· Merino · El Punt. No és
Xavi Serra signa la crítica de Half Nelson que publica el número 15 de Benzina (maig de 2007). És una de les millors cintes del recent "indie" americà que han arribat a les nostres pantalles el darrer any. No la deixin escapar -diu. Judith Vives titula "Classe d’història" l’article sobre la pel·lícula que, el 3
Esteve Riambau ha escrit sobre La soledad, de Jaime Rosales, al Quadern de Cinema de l’ Avui de 2 de juny de 2007. Podem llegir-ne l’article, clicant aquí: La soledad · Riambau · Avui La crítica d’ Eulàlia Iglesias a Benzina, és a la pàgina 25 del número 16 de la revista (juny de 2007).
Per Toni Vall (Benzina, maig de 2007), escèptic, descregut, sarcàstic i molt eloqüent, Claude Chabrol dóna cos a una al·lucinant crítica política, en què destapa les vergonyes d’un sistema podrit per les comissions il·legals, els embussos d’influències i el finançament il·lícit. I ho fa des d’una sobrietat gairebé fantasmal. Com aquell qui no vol la
Eulàlia Iglesias (Benzina núm. 15, maig de 2007) remarca que, en la seva breu filmografia, el director Lodge Kerrigan (Nova York, 1964) mostra una especial capacitat per presentar l’ésser humà en l’estat de màxima desemparança enfront del món. Tot analitzant la pel·lícula, la divideix en dues parts certament ben clares. En la primera part -diu Iglesias- Kerrigan segueix
Zodiac és la millor pel·lícula, ara per ara, d’un cineasta excepcional – diu Carlos Losilla (Avui, 18 de maig de 2007). Zodiac és sobretot l’altra cara de "Seven" -afirma Àngel Quintana (El Punt, 6 de juny de 2007). David Fincher aparca la superficialitat de molts dels seus films per entrar en un nou estat de maduresa -considera
Emili Teixidor n’ha parlat a Presència de diumenge passat (el número de l’1 al 7 de juny de 2007): S’ha estrenat amb gran discreció -diu- la pel·lícula basada en l’obra de teatre d’ Alan Bennet The History Boys, amb guió del mateix autor i amb bona part dels actors que la van estrenar amb èxit