Amb el títol "L’etern retorn", Xavi Serra publica la seva crítica de 9 vides, al BENZINA número 7, de setembre de 2006. "Si ens allunyem del cinema de gènere ?diu?, construir una carrera cinematogràfica al voltant de la repetició d’un model de pel·lícula és un art que no està a l’abast de qualsevol". A partir
Encara no he pogut veure World Trade Center, d’Oliver Stone, i tan punt acabi el Festival de Sitges hauré de vèncer la mandra i fer l’esforç d’anar-la a veure. En acabat, ja en faria el corresponent article. Mentrestant, recullo dos articles en sentit contrari que, sobre la pel·lícula, han escrit dos crítics que, des de
Joan Pons, a BENZINA (núm. 7, de setembre de 2006), publica la crítica de Tropical malady amb el títol De la fascinació pels fets inexplicables. Després de fer un eloqüent advertiment previ i de reconèixer que "és lògic sentir-se estrany, desorientat durant i després de la projecció" (del film), es pregunta "Però, què té aquesta
Recullo aquí "altres veus" que han parlat sobre United 93. Amb el títol Tragèdia, recreació, reportatge, la crítica de Quim Casas, a la pàgina 32 del BENZINA número 7, de setembre de 2006, comença plantejant com a estranya i esmunyedissa la carrera del director de United 93. Acte seguit defineix aquest film com una "proposta tan
Segueixo amb la tasca d’esmentar articles i crítiques d’altri (o assenyalar-ne enllaços) sobre les pel·lícules. EL PUNT del 20.09.2006 publica la crítica d’Àngel Quintana sobre El vent que belluga l’ordi , amb el títol eloqüent de La ferida irlandesa: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2063476 Esteve Riambau ha publicat un interessant article a tota pàgina a l’ AVUI del dissabte 16 de setembre
Amb aquest post, començo una nova categoria d’articles: "Altres veus", amb la qual vull fer esment d’articles o crítiques cinematogràfiques d’altri i, sempre que pugui, posarne l’enllaç. Es tracta d’una tria, en clau de bloc; per tant, no serà molt exhaustiva ni vol ser completa. A la pàgina 28 de la revista BENZINA, número 7 (setembre de
Que Marc Recha tingui pel·lícula, és important. Que la hi projectin a un Festival Internacional, també. Ho dic sense ironia, tot i que es tracta d’un cineasta que, per mi, ha anat de l’esplèdida "L’arbre de les cireres" a la molt discutible "Les mans buides". Artista sensible i dotat de neguit intel·lectual, cal seguir Recha, acomboiar-lo