Club 7 Cinema

"Inquietant rosegadora anomenada Rampiling" -en clara referència a Charlotte Rampling- és el títol de la crítica d’ Imma Merino sobre Lemming, de Dominik Moll (El Punt, 08.01.2007). Merino remarca el fet que la gran Rampling està magnífica i com la desaparició argumental del seu personatge fa perdre l’interés pel film. No és de l’actriu, però, del que tracta essencialment l’article, sinó de l’explicitud, de la mania de fer massa evidents les coses : una certa tendència del cinema actual, a la qual Lemming s’afegeix plenament. Recorda Merino que ja passava en el film anterior de Dominik Moll, Harry, un amic que us vol el be: alguna cosa -diu- s’hi fa massa evident (..) i, mentre l’ambiguïtat es dilueix, el film s’aboca a una certa i prou fàcil truculència. Passant a Lemming, destaca com, metafòricament, el rosegador fa ara el paper de desestabilitzador del nucli familiar burgès que tenia el personatge de Sergi López en aquella pel·lícula. I fa notar que la correlació entre aquest rosegador i el rol fantasmagòric i venjatiu de la Rampling pren camins no pas de fer present el misteri de la realitat o els límits incerts entre somni i vivència real, sinó de jugar a la confusió per intentar mantenir la intriga. Tanmateix, acaba preguntant-se si és que a Moll no se li desinfla la pel·lícula (i per això abusa de l’engany i la truculència) désprés del genial sopar chabrolià (..).

A l’article d’Imma Merino hi ha una reflexió interessant sobre els efectes de fer les coses massa evidents: no es deixa lloc per al misteri, es renuncia al misteri de les imatges, la intriga narrativa o psicològica s’acaba dilüint (..). Us en recomano vivament la lectura sencera, clicant aquí: Lemming / Merino / El Punt

(Per seguir, cal que aneu a "Vull llegir la resta de l’article")

Nando Salvà (Èxit, suplement setmanal d’ El Periódico, 04-10 de gener de 2007) situa la filmografia de Dominik Moll en la tradició de Buñuel, Kubrick, (..) de furgar en la vida de la burgesia a la recerca de les seves qualitats més absurdes o destructives. Considera que, amb el rosegador que dóna nom a la pel·lícula, se’ns parla del conflicte entre naturalesa i racionalitat, i de com, de vegades, la quotidianitat es contamina de patologia. Assegura que aquest és el motiu pel qual Moll barreja la comèdia negra, el thriller i el malson sobrenatural, i fa una visita guiada per tots els tics del psicodrama: voyeurisme, fantasmagoria, fantasies sexuals, imatgeria onírica i (..) sang. Després d’elogiar Charlotte Rampling, Salvà conclou que la gran flaquesa d’aquesta pel·lícula rau en el fet que dóna unes respostes no gens satisfactòries a uns interrogants que no són interessants.

La crítica sencera de Nando Salvà, a la pàgina 11 d’ Èxit de 4-10 de gener de 2007.

Actualització (18.02.2007)

Àlex Gutiérrez (Benzina, núm. 12, febrer de 2007) retreu els passos de rosca que fa l’argument de Lemming, fins al punt que considera aquesta espiral narrativa com a responsable del descarrilament de la pel·lícula. Opina que el nus plantejat no es pot resoldre de cap manera i els darrers vint minuts esdevenen un fracàs estrepitós. Oimés si el director és Dominik Moll. Gutiérrez pensa -jo diria prou encertadament- que, a Lemming, Moll busca desesperadament confirmar-se com el nou Hitchcock francès, per l’estructura de thriller-amb-contingut i sobretot per la triangulació entre passió amorosa, conflictes íntims i mort. Tanmateix, Àlex Gutiérrez no deixa de considerar Lemming  com una pel·lícula interessant. En remarca el treball actoral impecable -sobre tot el de les dues Charlotte-, el sentit del ritme del director i la seva capacitat per suggerir atmosferes carregades. Destaca la convulsió que provoca en tots els personatges, la col·lisió entre els matrimonis jove i  gran, i del referent hitchcokià, en treu una comparació calenta –la influència d’un mort sobre un viu– i una altra de freda -els lèmings-, no estalviant-se pas una referència a Alejandro Amenábar.

La crítica sencera, de debò interessant, d’ Àlex Gutiérrez, podem llegir-la a la pàgina 26 del número 12 de Benzina (febrer de 2007) 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!