Club 7 Cinema

Víctor Alexandre (al seu bloc Victoralexandre, 01.02.2007) troba en Bobby una bona oportunitat de parlar de la dècada dels seixanta: un temps de trencament de tabús, de canvis de valors i d’explosió creativa, que és natural que sigui recordat com una època irrepetible  -al darrere de la qual vingué la fi de la innocència-. Alexandre remarca fins a quin punt Robert Kennedy encarnava aquestes esperances i com Bobby, la pel·lícula d’Emílio Estévez, reconstrueix molt bé aquelles últimes hores així com l’idealisme i els neguits de l’època. Sempre cavallerós, Alexandre té paraules d’admiració per a Sharon Stone, sense que aquest enlleurnament li impedeixi de reconèixer i destacar Laurence Fishburne i el seu colpidor (..) discurs sobre l’odi i la rancúnia.

La lectura de l’article de Víctor Alexandre, clicant aquí: Bobby / Alexandre / Victoralexandre

El meu article sobre Bobby, podeu llegir-lo clicant aquí: Bobby: balada per l’Amèrica dels Kennedy . I, per seguir amb el resum d’altres crítiques i escrits sobre la pel·lícula, aneu a "Vull llegir la resta de l’article"

Xavier Roca (Avui, 26.01.2007) reconeix que Bobby, d’Emílio Estévez, li resulta simpàtica, per la ingenuïtat i la bona fe amb què està abordada. Tot i que hi troba caigudes de ritme i  que no tots els epidodis li han interessat de la mateixa manera, considera que tanmateix acaba convencent per l’honestedat i convicció amb què mostra les seves simpaties. De fet, Roca comença el seu article recordant les vegades que Martin Sheen, pare d’Emílio Estévez, ha encarnat a la petita pantalla algun dels germans Kennedy assassinats. I remarca que amb la Guerra del Vietnam i els conflictes racials com a rerefons històric, no és casualitat que Bobby arribi en un temps que el món del cinema desafia l’administració republicana de George W. Bush (..) quan la Guerra de l’Irac li està minant la popularitat. Pel que fa a la reconstrucció de la dècada dels seixanta, Xavier Roca diu que Estévez en dibuixa el retrat adoptant l’estructura de clàssics com Gran Hotel / Grand Hotel (Edmund Goulding, 1932) o de les pel·lícules de catàstrofes, només que no parla d’un desastre climatològic o sísmic, sinó polític.

La crítica sencera de Xavier Roca, clicant aquí: Bobby / Roca / Avui (un cop al web de l’ Avui > Hemeroteca > gener > dia 26 (divendres) > Cultura i espectacles > "Els Estévez i els Kennedy")

Quim Casas (Èxit, suplement d’ El Periódico, setmana del 18 al 24 de gener de 2007) descriu Bobby com un film liberal i idealista, certament nostàlgic, i molt possiblement necessari en uns moments que el Govern de Bush es debilita a marxes forçades. Explica que Estévez crea un joc d’històries encreuades o en paral·lel en un mateix decorat, algunes d’elles tristes, altres esperançadores (..); però matisa que, per ell, no es tracta d’una pel·lícula d’episodis, ni de cap sèrie, sinó que s’hi intenta harmonitzar les peripècies d’uns i altres, fins a forjar un retrat col·lectiu en què, a més a més de la qüestió política, hi podem trobar elements com la tendresa, la por a la vellesa, les experiències amb l’LSD, l’emigració il·legal, al por al reclutament, l’alcoholisme i la crisi matrimonial.

La crítica sencera de Quim Casas, a la pàgina 14 d’ Èxit (suplement d’ El Periódico del dijous) per a la setmana del 18 al 24 de gener de 2007.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!