una entre tants

Una es lleva mentalitzada i preparada per treure les habilitats escèniques que porta dins i es troba que acaba per terra aguantant el trípode en una escena del videoclip!

És el que té ser baixeta.

Avui, primer dia de gravació i ja hem enllestit les seqüències dels músics.

El dia ha començat ben d’hora (vaja, tenint en compte que som de vacances, llevar-se abans de les vuit és d’hora, no?). I ha continuat amb moooooooooolta boira i frrrrrrrree-e-e-e-e-ed!

Sortida de Vilafranca del Penedès.

Primera parada: Sant Pere de Riudebitlles, punt de trobada.

Segona parada: Calaf. Enmig de la boira hi trobem les persones responsables del videoclip, i amb elles anem cap a la nostra destinació.

Propera parada: La Guàrdia Pilosa. Un poble molt petit, del que – ja em perdonareu la ignorància – jo no coneixia la seva existència; amb quatre cases i un parell de veïns. Amb molt d’encant, i encara amb més boira.

Avui hem gravat les seqüències dels Bandais, i ens ho hem passat molt bé (tot i que jo a les nou del vespre encara no m’havia tret el fred dels peus). Sé que encara queda feina, però ja tinc ganes de veure el resultat final!

Hem rigut molt, i això és bo. Aquest camí cap a nosaltres comença a agafar una altra forma. La crònica completa i elaborada suposo que ja la farà en Cesk un dia d’aquests.

—

Gràcies al GPS del Monty, només ens equivoquem en una intersecció [es nota que vaig a l’autoescola, que ja parlo amb propietat?] de tornada a casa. Jo, però, què vols que et digui? Si no m’acabo de fiar dels humans, encara em costa més fiar-me de les maquinotes!