Paciència…
Deixa un comentari[…] Hi ha una tercera qualitat important en la nostra professió, i és la de no considerar-la com un mitjà per a fer-se ric. Per a això ja hi ha altres professions que permeten guanyar molt més i més ràpidament. En començar, el periodisme no dóna molts fruits. De fet, gaiebé tots els periodistes principiants són gent pobra i durant molts anys no gaudeixen d’una situació econòmica gaire pròspera. Es tracta d’una professió amb una precisa estructura feudal: es puja de nivell només amb l’edat i requereix temps. Podem trobar molts periodistes joves plens de frustracions, perquè treballen molt per un salari molt baix, després perden la feina i potser no en troben cap altra. Tot això forma part de la nostra professió. Per tant, tingueu paciència i treballeu […]*
No, precisament en aquest fragment no m’ha fet descobrir la sopa d’all, però aquest matí, mentre esperava a la consulta del metge, en Kapuscinski m’ha ajudat a pujar-me l’autoestima i m’ha consolat una mica.
Paciència. Potser això és el que em falta…
*Los cínicos no sirven para este oficio. Sobre el buen periodismo, Ryszard Kapuscinski.
Sort en teniu que podeu ascendir o fins i tot descendir en la carrera profressional. En el camp de la investigació no existeix això, només l’emigració.
Primer de tot, tens tota la raó i, a més a més, el llibre que recomanes és una autentica delícia. Segón, encara que la precarietat és excessiva i que seran molts els problemes que et trobaràs, en això hi ha un axioma que és clau. Estiguis on estiguis, cobris el què cobris, treballa bé, la gent ho recorda… No et rendeixis, el problema de les professions vocacionals és que sempre hi ha un empresari preparat per aprofitar-se, i un ‘vocacionat’ amb raons per no plantar cara…
Ja ho veuràs que tot arribarà…
Salut Bel.