La desconeguda del bar
Deixa un comentari <!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
Recolzava la jaqueta al respatller de
la cadira i seia creuant les cames. Normalment portava un llibre a la
bossa i es passava l’estona llegint-lo. Si no, feia els mots
encreuats del diari o es limitava a mirar per la finestra. Segur que
s’imaginava les històries de la gent que passava per davant.
<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
La cambrera li deixava la infusió
damunt la taula i li regalava un somriure. Era una ganyota
compassiva, li feia pena veure una noia tota sola en un bar. Ella
deixava reposar la infusió mentre s’hi escalfava les mans.
Després, amb parsimònia i rigorós ritual,
enroscava la bosseta amb la cullera fins a treure-li tot el suc i la
llençava al cendrer. Tenia una manera harmoniosa de deixar
caure el sucre dins la tassa. Poc a poc, fent ballar la bosseta i
repartint l’edulcorant equitativament. Només hi llençava
la meitat, després doblegava la bossa de sucre i la deixava
arraconada al plat. Remenava i remenava mentre ensumava el perfum de
la infusió. Tenia la mirada perduda, era incapaç de
percebre què pensava. Estava trista? Preocupada? Era una boja?
Qui sap.
<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
Em va atraure des del primer dia que la
vaig veure entrar. No sé si era la seva mirada inexpressiva,
el perfum del seu cabell, o la sensualitat de les seves cames
creuades. Els primers dies m’intrigava saber què passava pel
seu cap. Mesos després, m’imaginava descreuant-li les cames i
pujant-li la faldilla.
<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
Coincidíem a diari, així
que al cap d’un temps, ens saludàvem amb un cop de cap quan
ella entrava. Jo seia en una taula vora seu. Era un lloc estratègic,
per poder-la contemplar sense que se n’adonés. Pensava quin
nom li esqueia més. Uns dies, tenia cara de Jaqueline o
Marlène. Altres, de Sofia o Carlota. Algunes nits somiava amb
ella, i sovint me l’acabava pelant. Suposo que hauria pogut
acostar-m’hi algun dia, amb alguna excusa, i saber el seu nom de debò.
Però m’agradava massa la idea que me n’havia fet i no volia
decebre’m.
<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
Un dia va deixar de venir. Vaig
continuar anant al bar, a la mateixa hora, esperant que, tard o
d’hora, tornaria. Vaig patejar-me els bars de la zona, per si havia
decidit canviar de bar. I a totes hores, per si havia canviat
d’horari. Però res, ni rastre de la desconeguda que s’havia
convertit en la dona dels meus somnis.