En la darrera reunió de l’equip de redacció es va fer palesa la deixadesa a l’hora de penjar apunts, ja que últimament ens hem dedicat a copiar i enganxar notícies (que tal vegada d’aquesta manera han arribat a més gent, tot s’ha de dir) i no hem fet honor al subtítol d’aquest bloc “Comentaris al marge del camí”.
Així doncs, ens posem ara mateix a confeccionar un resum dels vaivens de la vida que ens afecta i comentarem una lectura que férem el mes passat. Passeu, passeu i llegiu…
La novel·la de Louis-Ferdinand Cèline
“Viatge al fons de la nit” és un dels clàssics que llegírem en
castellà en la nostra adolescència i que ara hem pogut gaudir en català. Hem
trobat a faltar, però, en aquesta edició de Proa una introducció/pròleg que ens
presente l’autor i les seues circumstàncies (com la de l’edició castellana).
Al contrari que
Rousseau, que opinava que tota persona humana és bona per naturalesa, en
Céline (que per cert és un pseudònim, realment li deien Destouches) descobrim a
l’homo demens que inclou l’homo sapiens. La misèria d’una immensa part de la
humanitat es deu a l’avarícia, les enveges, la cobdícia d’uns pocs que tenen el
poder per subjugar els altres. Una misèria de la qual és molt difícil sortir-se’n
i al la qual es cau molt fàcilment.
En el relat, després de passar la Primera Guerra Mundial, hem pogut recòrrer
amb Bardamu, protagonista i alter ego de Céline, des de les misèries europees a
França, passant per les misèries africanes, les americanes i tornant una altra
vegada als afores de París en un viatge al fons de la nit de l’ànima humana.
Pot semblar molt pessimista, però la vida és. o era, així. Per més informació
sobre l’autor, podeu consultar la vikipèdia.
Del mateix autor,
recomanaríem “Mort a crèdit”, que vam llegir ja fa bastant tremps i
que haurem de reprendre la seua lectura per descendir a l’infern en què es pot
convertir l’ànima humana.
Ara ja, anem a
comentar la nostra situació que. lluny de ser la de Bardamu, té bastants coses
en comú.
El 31 d’octubre
passat vam acabar el contracte de treball que teníem signat amb Correus a
València i el dia 3 de novembre començarem a treballar per a la mateixa empresa
a l’Alcúdia, amb un contracte fins el 19 d’eixe mes. De la borsa d’interins de les Terres de
l’Ebre ja començàvem a no confiar en que ens convocarien per a nomenaments de
substitucions fins l’any que ve, però, el dilluns passat, dia 10, ens
telefonaren des del Servei Territorial de Tortosa per preguntar-nos si volíem
fer una substitució. Ës clar diguérem, i preguntàrem per a quants dies, 25 ens
contestaren, doncs sí, ja estàvem una mica farts d’aquest treball, que no és
que siga dolent, però està bastant mal pagat. Així doncs, el mateix dia 10, en
acabar la jornada, ens férem la maleta i cap a València a agafar el tren de
mitja distància de les 20’10 i cap a Tortosa a passar la nit i a l’endemà a les
10 seria l’acte de nomenament. Perfecte.
Totes les esperes i anhels es veien
acomplits. El dia 11, a les 9 del matí ja estàvem esperant a que s’obrira
l’acte de nomenaments. Per començar, es va anunciar que les dues places que
eixien (una de Música i l’altra d’Audició i Llenguatge) eren itinerants –cap
problema vam pensar, a l’Alcúdia hi ha una plaça itinerant que va del col·legi
Batallar al de Les Comes, doncs serà alguna cosa semblant- ens criden, signem
tots els patracols, els lliurem a secretaria i ens en anem cap a Amposta on
radicava la plaça ofertada. Abans d’anar-nos-en ens vam lliurar una paper amb
un nom i un telèfon i adreça de la persona amb la qual ens havíem de posar en
contacte. Una vegada a l’estació, amb el bitllet comprat fins a Amposta, ens
diguem, anem a parlar amb aquesta persona per veure on ens trobem. Després de
les presentacions, va i ens pregunta: “on sou?” i nosal3 contestem: “a
l’estació de tren de Tortosa per agafar el següent tren per anar a Amposta”.
“Ah! Però no teniu cotxe?” ens responen. “Doncs no, ningú fins ara ens ha
parlat de la necessitat de tenir cotxe per a cobrir la plaça”.
Fins a aquest
moment tot eren flors i violes, en assabentar-nos que la plaça ens fugia de les
mans, tot començà a ensorrar-se. Ens diuen que esperem la trucada que ens
confirmarà la decepció. Efectivament, en cinc minuts ens tornen a trucar i ens
diuen que hem de tornar els papers que dúiem al Servei Territorial i que la
pròxima plaça ens la proposarien a nosal3 i que si tomba i que si gira…
Agafem l’equipatge (a l’estació no se’n vulgueren fer càrrec) i cap amunt a
tornar els papers. En fer-ho ens adonem que falten 10 minuts per que isca el
tren i sortim esperitats cap a l’estació. Canviem el bitllet d’Amposta per un
altre a València i en pujar ens adonem que ens falta la maleta, que s’ha quedat a la guixeta de
l’estació, baixem corrents (el portàtil i una altra bossa s’havien quedat dalt),
agafem la maleta i en tombar-nos veiem com les portes del tren es tanquen i
arribem panteixant i comencem a pitjar el botó d’obertura de portes com uns
esperitats i cridant… no sabem ja qué era el que cridàvem… per sort, les
portes s’obriren i puguérem pujar-hi. Uf!.
Havíem hagut de
renunciar al contracte que ens lligava a Correus fins el 19, i ara no podíem
tornar a demanar feina, de tota manera ja n’estàvem una mica farts, ho tornem a
dir.També hem perdut les dues hores de tren/metro fins a València, la nostra sala de lectura li déiem ja. Ara ja no tenim temps morts per llegir com aquells.
Ara hem demanat el
canvi de comarca, i estem apuntats a la borsa de Tarragona, que si tot va i bé,
com fins ara (hem consultat les convocatòries precedents i en totes elles ens
haguessin convocat) el dilluns tornarem a eixir en tren des de València cap a
una nova vida.
De totes les
propostes que us hem anat exposant, només hem pogut anar a la lectura
dramatitzada de “Jaume I, història i llegenda” que va estar molt bé, a la
xerrada sobre la crisi que es va fer ahir a la Casa de la Cultura, i aquesta
nit assistirem a la representació de “Com a pedres” d’”El Pont Flotant”, us
recordem que l’entrada costa 5 euros i que de platea ja no en deuen quedar
moltes, nosal3 ja la tenim i hi anirem.
Ens va saber molt greu no poder assistir a la manifestació d’Alzira per
una escola pública i de qualitat (estàvem anant Tortosa…).
Esperem poder
escriure el proper apunt des de Tarragona, i us informem que tenim un nou
correu electrònic exclusiu per al bloc: nosal3@mesvilaweb.cat.
Ens llegim!
