NOSAL3 en som + de tres

Que tot arriba és cosa sabuda. Que un dia o altre el nostre veí, amic i company en la lluita per la normalització de la nostra llengua Josep Lluís Bausset ens havia de deixar, ningú no ho dubtava. Però dos dies després, encara ens costa assimilar-ho.

Els records més estimats que vam passar amb ell van ser curiosament, fent el trajecte del trenet (ara Metro València) de l’Alcúdia a València els dilluns després de dinar, ell a la tertúlia del Micalet, i potser després al concert de la Banda Municipal de València; nosaltres a l’Escola de Magisteri. Ell sempre portava un llibre, com nosaltres, per si no hi havia ningú amb qui xerrar, capbussar-nos en la lectura. Però quan ens trobàvem no era el cas… de seguida ens posàvem a fer un repàs de l’actualitat política, i com no, de com n’era de difícil la normalització de l’ús de la nostra llengua. Explicava moltes anècdotes, però també sabia escoltar i sobretot, preguntar. Quan apareixia algun personatge que no coneixia a la conversa solia preguntar:”eixe… és dels nostres?”.

En algun apunt anterior – quan solíem escriure cada dia- potser vam comentar algun d’aquestes trovades, ara només ens queda el record, la seua ingent tasca per les nostres senyes d’identitat: la nostra llengua, les nostres tradicions (el Misteri d’Elx), el nostre esport (la pilota valenciana), la nostra cultura, música… a veure si algú es preocupa una mica del seu amplíssim llegat periodístic i compila els moltíssims articles que al voltant d’aquests temes i podem gaudir d’un record més vívid d’ell. 

En fitxers adjuntem una entrevista que li va fer Ramón Trullenque Peris el 2007.