|
|
| Número 7
Obres:
L’alliberador de llibres, Gemma Pellisa
Rue Monge Douze Quatrième. Quartier Latin, Paris, Dolors Juàrez
Vermell o negre, Elies Villalonga
No recordo res d’abans d’ahir, Xavier Serra
La culpa és del temps, que tot ho compon, Tomàs Bosch
El compte, Manel Alonso
Pell fosca, vestimenta sospitosa, compotament estrany, Marc Comas
L’escull de la ria, Pep Gómez
Valdre un renyó, Juglans Regia
Format: 14’50 x 20’50 cm. / Enquadernació rústica / Tapa flexible plastificada / Imatge de portada / 82 pàgines
PVP: 7,5 Euros
>Comprar < |
|
|
Resums argumentals: |
L’alliberador de llibres. Gemma Pellisa – Martí és
impacient, només fa dos mesos i mig que ha iniciat el projecte i ja
nespera resultats. Sap que el procés pot arribar a ser molt lent:
llibres extraviats, persones que el desen a la biblioteca de casa i no
el llegeixen mai, estudiants que en posposen la lectura eternament,
lectors que quan finalment lacaben no gosen escriuren una valoració…
Funcionarà realment aquest projecte?
|
Rue Monge Douze Quatrième. Quartier Latin, Paris. Dolors Juàrez
– Camina trepitjant les rajoles que porten al passat. És com si tornés
a començar la mateixa remor del silenci que la va portar a la buidor de
les nits, als laberints de ciment, al pampallugueig d’aquest barri.
|
Vermell o negre. Elies Villalonga – Vaig enfilar cap
a una de les taules on sestava jugant a la ruleta. Només mirar el tapet
dapostes, sentir el dringar de les fitxes i observar la hipnòtica dansa
de la bola dins daquell cercle màgic, vaig saber que aquell era el meu
joc.
|
No recordo res d’abans d’ahir. Xavier Serra Guasch –
Obre els ulls a poc a poc. A mida que va aconseguint separar les
parpelles, nota una intensa i blanca lluentor que lencega. El seu
primer pensament, lleganyós, és que avui ha de tornar a treballar. Sent
un soroll agut i intermitent, i veu de cua dull una petita lluentor
difusa duna llumeta verda. Li vénen al cap flaixos incoherents: taxi,
semàfor, pantalla de fòsfor verd El seu acte reflex seria fregar-se els
ulls, però els músculs no li responen. Sespanta molt i concentra totes
les seves forces en el seu braç esquerre. Aconsegueix moure
lleugerament la mà, fa una mica de joc de canell, però això és tot.
|
La culpa és del temps, que tot ho compon. Tomàs Bosch
Vine a viure amb mi i cercat una feina que no tamargui la vida. Mho
estic pensant. Què cony, tho estàs pensant! rebenta ell, enfurismat. El
que estàs és marejant la perdiu i, mentrestant, em portes per allà on
tinteressa. Què et penses, que em mam el dit o què? Ara testim, ara no,
ara sí, ara no ho sé. Mestàs tornant boig!
|
El compte. Manel Alonso i Català – No culpe ningú del
que ha passat aquest matí. Quan era dalt del carro lligant els
embalums, he sentit de nou la seua mirada, he alçat els ulls i l’he
vista dreta dalt de la marjal. L’he saludada com a una vella coneguda i
he continuat amb la meua faena. El meu gendre i la meua filla des de
terra lligaven les cordes a la barana del carro. De sobte he sentit que
em subjectaven d’un peu i he caigut de cap a terra.
|
Pell fosca, vestimenta sospitosa, comportament estrany. Marc Comas
– Va sortir del bar i va començar a córrer buscant la parada del bus.
Quan ja no li quedaven pulmons, i un agut dolor li fiblava el costat
córrer mai no havia estat el seu fort, va trobar la parada que buscava.
No era un bon dia per a pujar a lautobús, sobretot per als que tenien
la pell fosca, però no li quedava més remei si volia arribar
presentable i a temps a lentrevista.
|
L’escull de la ria. Pep Gómez – Encara que no era la
primera vegada que les veia, mai no m’hagués imaginat que m’arribarien
a obsessionar tant. As Rocas das Meigas, un escull que sobresurt de la
ria quan la marea és més baixa, em cridava, i jo era incapaç de
desobeir el seu manament.
|
| Valdre un renyó. Juglans Regia – El senyor Pe demana el menú degustació en un restaurant d’alta categoria en ple centre d’una gran ciutat. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Sobre els autors: |
Gemma Pellisa Prades (Tortosa, 1986). És llicenciada en
Fi-lologia Catalana per la Universitat de Barcelona i, actualment, està
cursant un doctorat en literatura catalana medieval. Ha guanyat
diversos premis literaris de narrativa breu, entre els quals, lScribo (novembre de 2006) amb El moment de la seducció, lUnificcions (2008) amb El megalòman o el Premi en Prosa Sant Boi de Lluçanès (2008) amb La Ce Rompuda i ha quedat finalista als Premis Tinet de narrativa curta (2008) amb Qüestió destat.
Una de les seues passions és viatjar, sobretot a Itàlia, on va viure
durant mig any. El somni, el mateix des que tenia sis anys: ser
escriptora. En La Lluna en un Cove ha collaborat (núm. 6) amb lobra La prosista.
|
Dolors Juàrez. El 30 de juny de 1982 va arribar amb presses
naixent en un bar de La Pobla de Lillet. Des daquesta arribada ha anat
fent la baliga-balaga per diversos pobles de la mateixa comarca fins
que de moment sha establert a Casserres, un petit poble del Berguedà.
És diplomada en Educació Social i treballa en un centre de menors.
Escriu poesia des de fa no sap quan, però no molt, i tot per una
estranyesa que sent dins que li fa fer. Ella en realitat pensa que no
voldria, però hi ha coses que no es poden evitar. Té un recull de
poemes titulat De Franc, publicat per Edicions Cossetània, que va ser finalista del Premi Gabriel Ferrater de Poesia 2007 del Baix Camp.
|
Elies Villalonga Fernández (Barcelona, 1970). Llicenciat en
ciències matemàtiques. Professor dinstitut, és aficionat als esports,
al cinema, a la literatura, i com no, a la seva gran passió: les
matemàtiques. En aquest punt de la seva vida sha proposat que la
bellesa dels números i la màgia de les paraules es donin la mà, amb la
creació de relats amb rerafons de caire científic.
|
Xavier Serra Guasch (Barcelona, 1973) Llicenciat en
Matemàtiques i vinculat a una entitat financera, sescapa sovint al món
de les paraules. Lector àvid des que té ús de raó si és que n’ha tingut
mai, té una necessitat aclaparadora descriure tot allò que li passa pel
cap, potser per un desig dimmortalitat com el que descriu Kundera, el
seu escriptor favorit. Guanyador els anys 94 i 95 del Premi Barnavasi de Literatura Breu, conrea tant la prosa com la poesia. També ha traduït al català lobra de teatre Història del Zoo d’Edward Albee.
|
Tomàs Bosch Llull (Manacor, 1978). És llicenciat en Biologia
per la Universitat de les Illes Balears. El 2007 va rebre el Premi Vila
de Teulada de Narrativa Breu pel llibre de relats No subestimeu el poder dels karaokes, publicat per l’editorial Bromera.
Ha participat en el volum de contes Mosaic de lletres i collabora
regularment en la pàgina web de crítica literària de la llibreria Món
de llibres (http://fausto.balearweb.net). Diu que els dos autors que
tal vegada ha llegit més, i que també té com a referència, són Quim
Monzó i Raymond Carver. Encara que també li agraden Salinger, Dario Fo,
John Fante, McEwan, Murakami, i altres. En La Lluna en un Cove ha collaborat amb les obres Un pern i tal (núm. 4), i Abocats al món-infern (núm. 5).
|
Manel Alonso i Català (Puçol, 1962) compagina la seua
carrera literària amb la faena deditor i les collaboracions a la premsa
escrita. Ha participat en la fundació de la revista L’Aljamia, XIII Premi dels Escriptors a la difusió, així com de Brosquil Edicions després dhaver passat per la direcció de diverses editorials (Germania Serveis Gràfics i 7 i mig editorial de poesia). Ha publicat el recull de microrelats El carrer dels Bonsais (2000) i les novelles: La maledicció del silenci (1992), Escola d’estiu (1994), (1996), i En el mar de les Antilles (1998). També és autor de llibres infantils: Bernat i els seus amics (1996), Els cinc enigmes del rei (2000), Caram, quina aventura! (2001), amb el que va obtindre el X Premi de Narrativa Infantil Empar de Lanuza i el X Premi Samaruc que atorga lAssociació de Bibliotecaris Valencians; L’arracada de l’oncle de Joan (2003), La Calderona és nostra (2003), Conte contat torna a començar (2006) i Conta’m un conte (2008). La seua expressió poètica es recull de moment en quatre poemaris: Amb els plànols del record (1994), Oblits, mentides i homenatges (1998), Un gest de la memòria (1999), Com una òliba (2002) i una antologia Les hores rehabilitades (2002). Part de la seua obra ha estat traduïda al castellà i al basc. El relat El compte està extret del recull inèdit Els somriures de la pena.
|
Marc Comas Rifà (Vic, 1973). Des de molt jove actua de
convençut activista cultural. En aquest terreny, ha estat director del
festival multidisciplinar Mostra d’Arts Vives del Castell de Montesquiu, director i membre fundador del Cine Club Manlleu, membre del collectiu de joves artistes InsomnI,
director de curt metratges, vídeo clips, muntatges mutidisciplinars i
un documental. Ha compaginat, també des de molt jove, la seva activitat
cultural amb la passió pels mitjans de comunicació i en especial la
ràdio. Ha estat director de Ràdio Montesquiu, director de Ràdio Manlleu, i ha collaborat amb mitjans de caràcter nacional com la Cadena Ser o Com Ràdio. També ha collaborat en diaris i revistes com lAusona, La Marxa i ledició espanyola de Le Monde Diplomatique.
Aquesta és la primera vegada que els seus textos no van destinats a un
locutor, a un lector de diari o a un actor. Aquesta és la primera
vegada que escriu perquè algú desconegut i en la intimitat el llegeixi
només per plaer.
|
Pep Gómez Arbona, nat a Alaior, a Menorca, el3 de gener de
1960. Actualment residesc i treballo a Barcelona, en làmbit de lempresa
privada. Som llicenciat en Ciències Biològiques, especialitat de
Botànica, per la UAB. Tenc una novella publicada en castellà: Honderos de la Menor. Libro I: Bálash. (Ed. Grafema),
primera part duna trilogia de caire històric. Actualment tinc la segona
part en procés de correcció, per a posar-la a disposició dels lectors
en algun mitjà on-line (Bubok) a causa de la fallida econòmica de leditorial. Collabor amb la revista S’Ull de Sol,
publicació menorquina de temàtica cultual, amb articles relacionats amb
els records de la meva infantessa a lilla. Enguany he estat guardonat
amb elPremi Internacional de Narrativa Breu de Temàtica Històrica 2008-2009,promocionat pel Grup d’Història del Casal de Mataró, pel conte El vell de la fona desfilada. Aquest relat properament serà publicat a la revista que edita lentitat guardonadora: Fibrilejada. Actualment estic cursant Narrativa en Català, a lEscola dEscriptura de lAteneu Barcelonès.
|
| Juglans Regia (Aicnèlav, 1991). En La Lluna en un Cove, ha col·laborat anteriorment amb les obres: Coses estranyíssimes i inversemblants (núm. 1), Temps millors (núm. 3), i Hollywood, anys quaranta (núm. 4). Amb el relat Valdre un renyó, intenta fer una crítica (molt càustica) al món de l’alta cuina, al gourmetisme (sibaritisme), i a l’esnobisme. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Número 7
Obres:
L’alliberador de llibres, Gemma Pellisa
Rue Monge Douze Quatrième. Quartier Latin, Paris, Dolors Juàrez
Vermell o negre, Elies Villalonga
No recordo res d’abans d’ahir, Xavier Serra
La culpa és del temps, que tot ho compon, Tomàs Bosch
El compte, Manel Alonso
Pell fosca, vestimenta sospitosa, compotament estrany, Marc Comas
L’escull de la ria, Pep Gómez
Valdre un renyó, Juglans Regia
Format: 14’50 x 20’50 cm. / Enquadernació rústica / Tapa flexible plastificada / Imatge de portada / 82 pàgines
PVP: 7,5 Euros
>Comprar < |
|
|
|
Com sempre, en les teves compres en La Lluna en un Cove, les despeses d’enviament són GRATIS
|
