Haruki Murakami: “Tòquio Blues. Norwegian Wood”.
This bird
had flown (o alguna cosa així), diríem nosal3. Llegit al febrer, esperant un treball,
aquesta obra ens ha refermat en la opinió que ens havíem format amb “El salze
sec i la dona adormida” d’aquest Escriptor.
Murakami explora la ment dels
personatges (de nosal3, lectors, per si no ho sabíeu) i ens fa passar una altra
vegada pels dubtes, les incerteses i els desitjos de quan érem adolescents
(afortunats aquells que poden dir que ho són!). Toru, el protagonista,
estudiant i treballador, es veu abocat a la dura tasca de créixer i fer-se
adult, amb sentiments contraposats sobre tot allò que l’envolta: amistats,
relacions, estudis, maneres de viure…
Ens descobreix algunes
característiques del Japó i dels seus habitants (la manera com s’entén el sexe,
sense tots els prejudicis que arrosseguem per ací, a Occident, n’és una
d’elles), sense caure en la típica descripció de “color local”. La història
està farcida d’una banda sonora, a mans d’una de les protagonistes secundàries,
amb la seua guitarra sempre al darrere que ens recorda temps llunyans.
Tenim a punt per llegir altres
obres: After dark, Kafka a la platja,
o El meu amor Sputnik. Si les trobem
“comentables” us ho farem saber.
Ja ho hem dit, dubtes generacionals,
responsabilitats per assumir, daltabaixos emocionals… si fórem més joves
hauríem “al·lucinat”. No sabem si el nou jovent sol llegir aquestes novel·les,
o sí?. Què en penseu?
A dintre, i per a més informació, hi
teniu la contraportada copiada.
Considerat
el clàssic modern per excel·lència de la literatura japonesa, Tòquio Blues narra l’educació
sentimental d’un jove estudiant al Tòquio dels anys seixanta. Introvertit,
tímid i seriós, Toru Wanatabe s’enamora de Naoko, una noia impenetrable, i
pateix una crisi que el porta a l’aïllament social i a la reclusió. Davant les
dificultats de la seva relació amb Naoko, Toru es llança a una espiral de sexe
esporàdic i un dia coneix la Midori, una noia vital, exuberant i plena de vida
que revolucionarà el seu món ordenat i tranquil.
Tendra, escrita en un to melancòlic
i sensual i amb un ritme molt àgil, Tòquio
Blues narra, amb una encertada i equilibrada mescla de melancolia i sentit
de l’humor, les angoixes adolescents, el desengany del primer amor i el trànsit
a l’edat adulta.
Haruki
Murakami.- (Kyoto, 1949) es va llicenciar en literatura a la Universitat de
Waseda. Durant els primers anys de la seva carrera literària, va compaginar
l’escriptura amb la regència d’un local de jazz. Murakami ha traduït diversos
autors nord-americans com Raymond Carver i John Irving. Les seves novel·les
s’han publicat en catorze lengües.