NOSAL3 en som + de tres

           Feia
uns quants anys que no eixíem de casa per Pasqua, i enguany hem aprofitat la
coincidència del naixement del nostre renebot, el 23 de març, per a pujar cap a
la Catalunya Nord, on resideix amb els seus pares, els nostres nebots. Han
estat uns dies de descans, de conversar amb la família (també van pujar la
nostra germana i el cunyat, un amic i la neboda que estudia a Lleida), de
menjar plats tradicionals, com la paella amb carxofes i faves,  més innovadors (almenys per a nosal3), com
paella amb col i abadejo, i el darrer dia una fideuà amb fideus fins, ja que no
n’agafàrem dels originals.

        Ens
vam passejar per Perpinyà, on vam poder constatar que allà també hi ha “caperutxos”,
encara que només fan una processó el divendres, de 15 a 18 hores anomenada “Procession
de la Sanch” i a la qual no vam assistir. (copiem del tríptic:) A l’església de
Sant Joan Baptista hi havia un esdeveniment imprescindible, l’esplèndida Mare
de Déu dels Set Dolors del segle XVIIIé en una posada en escena grandiosa.
Vestida de negre, simbolitza el dolor de la mare de Crist durant la seva
passió. Des de fa uns anys, la catedral ha recuperat aquesta antiga tradició
catalana de vestir estàtues com si fossin persones reals. A més, el divendres
sant la catedral exposa un sagrari especial del segle XVIIé, cobert amb vellut
vermell, disposat al centre de l’altar decorat amb flors i envoltat amb ciris
de devoció. De vesprada vam anar a veure si hi havia alguna exposició a la
galeria “ácentmètresducentredumonde”, regentada per un alcudienc,  Vicent. Ni hi havia cap exposició, però ens va
ensenyar gustosament la galeria (2.000 metres quadrats de sales!) i ens va dir
que a la propera avisàrem amb temps… Ens va regalar algun catàleg d’exposicions
passades i el tríptic de la propera: Balbino Giner, valencià exiliat a França i
de qui trobàrem la tomba al cementiri de Cotlliure, molt a prop de la de
Machado. Vicent ens va dir que ens havia de deixar perquè volia anar a un
concert del “Festival de musique sacrée” a l’església dels Dominics, nosal3 ho
vam intentar, però no vam poder arribar a hora i ho haguérem de deixar córrer.

        El
dissabte de matí ens desplaçàrem a Ceret, a passejar i comprar pel seu mercat.
Així com a Perpinyà el català causa simpatia però no l’entén molta gent, a
Ceret el podies parlar amb total naturalitat amb qualsevol persona del poble,
que si no el parlava, l’entenia i feia l’esforç per fer-se entendre en un
català afrancesat molt interessant. El mercat afegeix a les parades que
normalment tenim pels mercats del nostre país, altres d’artesania, de menjars
ecològics casolans i… músics, bastants, cosa que ens va agradar molt, sobretot
una banda menuda de swing i jazz manouche que feia les delícies del públic.
Compràrem vi, formatge i samarretes. Per
la vesprada ens tornàrem a desplaçar a Perpinyà, on vam poder gaudir de diversos
espectacles referits a una setmana de desenvolupament sostenible (“3ème Fête du
Tri”) a la plaça de la República, mentre fèiem un cafè en una terrassa. Aquests
i altres actes de les poblacions dels Pirineus Orientals i de Girona els podeu
trobar anunciats a una publicació menudeta (del tamany de la cartelera Túria)
que es diu Le Petit Agenda, i que també està a la xarxa i per tant us l’enllacem
ací.

        Diumenge
anàrem a Cotlliure, on vam poder emocionar-nos davant la tomba d’Antonio
Machado, i no perquè siga un monument ostentós, ans al contrari, una llosa
coberta amb molts versos, banderes republicanes, de viatges d’alumnes d’IES que
deixen el seu record. Vam passejar pel poble i per la murada al mar. No
arribàrem fins al far perquè feia bastant vent, i s’ha de passar per un
corredor en alt, bastant ample, però que ens causà respecte i no vam anar-hi.
Per la vesprada eixirem a passejar per Sant Esteve del Monestir, que és on ens
estàvem a casa dels nebots, i no vam trobar a ningú pel carrer. Vam comentar
que allò era molt tranquil, potser massa i tot. En tot el temps que vam estar
per allà no vam veure cap policia, cosa que ens agradà i ens va fer pensar que
no feien cap falta, perquè no hi havia problemes pels carrers.

        El
dilluns, després de desdejunar, vam eixir els dos cotxes que ens havíem
aplegat, el de la germana cap a Lleida, a deixar a la neboda, i nosal3 cap
avall. En passar per Tarragona vam decidir parar a fer un tomb i mostrar la ciutat
a qui no la coneixia (us recorde que vam estar pel desembre de l’any 2008 per
allà una temporadeta), dinàrem i seguirem el camí cap a l’Alcúdia.

        No
sabem si hem fet una crònica o un rotllo pesat del tipus d’aquells que et volen
ensenyar les fotos del viatge… ja m’ho direu, si voleu. Bon dia! 

Per cert, en tornar ens vam trobar amb les noves agressions als veïns i veïnes i al barri del Cabanyal, però això ho deixarem per al proper apunt…