L’edat no perdona.
Això ja ho sabíem, i personalment ho he anat comprovant de manera efectiva. Res de nou quant a l’edat. Però ara la cosa pot complicar-se…
La putada és ara la ‘ruleta russa’ que em toca afrontar. Per si no era prou haver d’arrossegar els efectes de la poliomielitis, ara resulta que és possible que haja de patir la síndrome ‘postpòlio’ (postpolioinfor.org). Una gràcia.
Diuen que això apareix amb els anys (uns 40 després d’haver patit la infecció de la pòlio) i que produeix fatiga, dolors musculars i d’articulació… Un panorama poc engrescador. I què hem de fer? Doncs mirar-s’ho més o menys de prop, saludar més sovint el metge a la seua consulta, i qui sap si anar triant un modelet de cadira de rodes…
És possible que no calga res d’això, però per si de cas, també serà qüestió de no desaprofitar el temps…