Increïble?
No, ja coneixem la capacitat de superació que té el senyor Zaplana. Però de vegades no podem deixar d’astorar-nos davant el domini que arriba a tindre del cinisme.
Quin volantí ha fet ara? Afirmar ni més ni menys que mai no havia pensat que "un president del Govern tinguera l’autoritat científica com per a poder dir si una llengua existeix o no en funció d’una pressió política". He d’admetre que de vegades em causa admiració aquesta capacitat de faltar a la veritat i al respecte del personal sense ni despentinar-se una cella.
Si no ho he entés malament, diu que Zapatero no té ‘autoritat científica’ per opinar sobre la llengua. Hem d’entendre, doncs, que el seu amic/enemic Camps tampoc no en té. O ell sí? I ell, Zaplana, en tenia quan era president de la Generalitat? El cas, ara, no són les dots filològiques dels politics. Ja sabem que saben ben bé de què parlen. La qüestió és el nivell de desvergonyiment del personatge.
L’espectacle és vergonyós. Com diria ma mare: tots p’al sant, i el sant en terra. Molt d’interés per la llengua, però acabarem ofegant-la. A vore si passa prompte el congrés del PP valencià i les coses es tranquil·litzen una miqueta. En tot açò del català, es tracta més de fer que de parlar, i tots hauríem d’aportar una miqueta de discreció a la cosa.