Gàlim

És un tema que cansa, però és que no deixen de provocar. Ara des del govern valencià estan que no caguen de contents (?) perquè "por primera vez en la historia de la Unión Europea se reconoce oficialmente nuestra lengua, el valenciano". Fan bé de matisar quina és ‘nuestra lengua’, perquè en llegir la informació oficial diríem que és el ‘castellano’.

No ve de nou l’exaltació patriòtica sense contingut dels dirigents valencians, però m’ha cridat l’atenció una frase del comunicat, que d’alguna manera lliga amb unes declaracions del senyor Camps sobre el valencià que es parlava a les cases dels valencians.
Ara és la consellera de Participació i Cooperació (un càrrec foradat) la que diu que "hemos de sentirnos orgullosos de que nuestra lengua, el valenciano, la lengua de nuestros antepasados, sea hoy lengua reconocida oficialmente por la Unión Europea". El detall els delata: ‘la lengua de nuestros antepasados’. Eixa és la finalitat, que siga la llengua dels difunts, i els vius i els que vindran que s’apanyen com puguen (ja sabem com).
Fa anys, en algun dels llibres de Joan Francesc Mira, vaig llegir que en les escoles franceses de les colònies africanes feien cantar als xiquets cançons amb lletres com ‘nos ancêtres les gaulois…’. Estem en el camí: ‘nuestros antepasados que hablaban valenciano…’.