Ulleres de pinçanàs

Recepta de plantilla per a escriure un article moderantista

1. Selecciones una de les notícies relacionades amb el procés, normalment provocada per algun titular macarra extret de la premsa espanyola.  

2. Apliques la plantilla a la notícia o declaració seleccionada.  

3. Sobre un fons de to tenebrós, hi ubiques en primer lloc l'”immobilisme” del govern espanyol del PP, situant en la sentència del Tribunal Constitucional i la recollida de signatures contra l’Estatut l’origen del conflicte actual. Aquests són els dolents-dolents. 

4. A continuació passes a descriure el “carreró sense sortida” en què s’ha ficat el president Mas, obligat per la pressió de Junqueras, per una banda, i per l’ANC (“que ningú no ha votat”), de l’altra. Aquests són els més-o-menys-bons-però-inconscients. 

5. De manera subtil, col·loques la idea que “entre els uns i els altres” (cf. aquest magnífic article de Contrastant) hi ha uns polítics o uns ciutadans catalans que són mooooooolt assenyats i optarien (si poguessin) per una via del mig, pactista, que és de fet l’única possible. Aquests són els bons-bons-boníssims. 

6. No oblides mai de remarcar l’equivocada decisió de convocar eleccions anticipades el mes de novembre de 2012 i el “clatellot” que hi va rebre el President (no pas Convergència, no pas Unió, no pas Duran: el President).

7. Fas una benèvola referència, així com de passada, als Fets d’Octubre del 34, deixes caure oportunament una citació de Vicens Vives o de Puig i Cadafalch o de Gaziel (la part que més et convingui). Accentues la gravetat profètica del teu discurs.

8. Finalment, contraposes la legítima il·lusió popular que suscita la consulta amb el pragmatisme de la realpolitik: primer, destacant que Catalunya no té padrins internacionals i segon, afirmant que la democràcia no consisteix només en votar sinó (i sobretot) en complir la llei. 

9. Encabat, al maximalisme dels uns i dels altres, hi contraposes el desig de moderació de la majoria (?) i acabes fent una enèrgica crida al diàleg, perfectament conscient que a Madrid ningú no perdrà un minut del seu temps en llegir-te i que, en canvi, a Barcelona, els principals mitjans lloaran el teu “coratge” per escriure coses tan assenyades en temps de rauxa generalitzada.

10. Retires, satisfet, la plantilla.

I així fins a la pròxima notícia. Fins al pròxim article.