Por del contagi
En un altre escrit us vaig fer la comparació entre l’espanyolisme i una forma d’integrisme religiós. N’hi ha d’altres, de comparacions possibles. Per exemple, aquella que associaria qualsevol tipus de diferència -en relació a l’espanyolitat pura i dura- a una espècie de tumor maligne. No m’ho invento. Recordo una parella d’amics que, en aquell ja llunyà 1992, van anar a l’Expo de Sevilla, i en tornar m’explicaven que, tot fent cua per entrar a un dels pavellons, una dona que els va sentir parlar en català els va etzibar: “Sois el cáncer de España”. El que aquella dona els va dir de manera tan brutal és el que en realitat pensa molta gent a l’estat espanyol sobre la cosa aquesta de la diversitat nacional i lingüística. És un mal orgànic; com a tal, el millor seria extirpar-lo.
És per això que els espanyols estan bastint un cordó de seguretat al voltant del Principat: per impedir el contagi, com escriu en Partal. És per això també que ja fa temps que, amb molta pena, als meus amics valencians els dic que ells (ells, amb els balears i els de la Franja) seran el preu a pagar per la independència de Catalunya. Espanya vol impedir la metàstasi. Naturalment, el diagnòstic és erroni. Però això no hi fa res. No n’aprenen. Han construït la seva identitat nacional en base a l’exclusió (primer moros, després jueus, més tard moriscos, a continuació els pobles de l’Amèrica Llatina i ara catalans i bascos, y suma y sigue) i això ho porten inscrit a l’ADN.
Un apunt final: aquesta teoria de l’ADN i de l’exclusió no és pas meva. Me la van explicar per primer cop un parell d’amics extremenys que viuen a Alacant, i és el mateix que explica fa molts anys el novel·lista en llengua castellana Juan Goytisolo.