Ulleres de pinçanàs

 

En clau catalana, hi ha dues possibles teories sobre l’abdicació del rei Joan Carles el passat 2 de juny: 1) Que l’anomenat procés no hi tingui res a veure.  2) Que el procés sobiranista hi hagi jugat un paper fonamental.

La primera teoria –que el procés no hi ha tingut res a veure–és la que esgrimeixen aquells opinadors que censuren la declaració que va fer el President de la Generalitat dilluns a la tarda. Segons aquest punt de vista, el President hauria d’haver obviat, ni que fos per cortesia, el tema del tema (el procés), per dedicar-se a parlar només de l’altre tema (l’abdicació). Com que no ho va fer, l’acusen de maleducat, d’obsessiu, de monotemàtic, i de no sé quantes coses més.

En canvi, els qui sostenen que l’abdicació del rei ha estat en bona part causada pel tsunami català, elogien el discurs d’Artur Mas i opinen que és el que lògicament correspon a la situació. Recordem que Mas va afirmar que, passés el que passés amb el canvi de monarca, el procés continuaria igual. O sigui, que va fer una advertència als qui pretendrien modificar el calendari del procés en vista del nou període que sembla iniciar-se a l’estat espanyol.

Dels qui defensen la primera teoria, el qui l’ha exposat amb més gràcia –i amb més mala bava– ha estat el columnista de La Vanguardia Joaquín Luna. Luna ha estat un dels periodistes que ha cobrat més protagonisme al rotatiu dels Godó d’ençà que en Màrius Carol n’és el director. És un escriptor brillant, antic corresponsal en països vagament exòtics, i en poques setmanes s’ha erigit en representant d’una generació d’homes (els solters/divorciats sense ganes de tornar a comprometre’s) que solen tenir mala premsa a la nostra societat. Després, Luna presenta algunes punxegudes arestes per al lector català que no freqüenta les pàgines salmó de LV: monàrquic, amant de la tauromàquia, espanyol sense complexos, flâneur del carrer Tuset en amunt…

Arran de l’abdicació reial i de la declaració del President, J. Luna va publicar, dimarts passat, una columna derisòria: “Que et vagi bé”. Amb la seva habitual sornegueria, posa el President a la picota, comparant-lo amb l’Umbral del “jo he vingut a parlar del meu llibre” i a les cançons de La Trinca. Luna té una visió molt particular del procés: afirma que és allò “que clarament separa els ciutadans de Catalunya”, mentre que, per contra, la monarquia espanyola aglutina “una generació de catalans amb opinió sobre aquests 38 anys de regnat de Joan Carles I”. No especifica quina mena d’opinió uneix a tantes persones de bé. És una llàstima, perquè d’opinions, com de mares, tots en tenim una.

A l’altra banda de l’espectre polític, Vicent Partal publicava, el mateix dilluns 2 i dimarts 3 de juliol, sengles editorials a Vilaweb on denomina el que ha passat com “la gran maniobra”. Partal identifica com a indicadors d’aquesta operació les declaracions de Mariano Rajoy de dissabte 31 de maig, en què per primer cop es mostrava receptiu a una reforma constitucional, o les preguntes que els membres del Consell General del Poder Judicial formularen a Santiago Vidal en el sentit de si una futura Constitució catalana acceptaria de tenir el mateix monarca que Espanya. Tot aquest clima hauria desembocat finalment en l’abdicació borbònica, “una catarsi històrica”, i ara continuaria amb “gests i propostes molt probablement acompanyats i acceptats pel PP i el PSOE, en la línia d’evitar la independència de Catalunya tot acceptant un règim únic i excepcional per al Principat”.

Per Partal, l’abdicació és un símptoma més de la situació a què hem arribat en relació al procés. Per Luna, el procés és una excusa amb què la màxima autoritat catalana s’escuda per no cedir protagonisme a qui realment se’l mereix.

Anava a deixar aquest post amb final obert, com les pel·lícules de Rohmer, però tot just quan hi anava a posar el punt final llegeixo que “la consulta del 9-N va influir en la data d’abdicació del rei“, segons fonts de la mateixa Zarzuela.  Segons aquesta informació, “el rei va decidir abdicar al juny perquè preveu una tardor complicada, amb la data del 9-N, el dia de la consulta sobiranista, marcat en vermell al calendari”. Senyor Luna, hola? Tot se succeeix a un ritme de vertigen. Dissabte (7 de juny) se sabia que a l’últim Artur Mas ha decidit assistir a l’acte de coronació del Príncep Felip per “respecte institucional”. Només Mas deu saber la quantitat i la mena de pressions que haurà rebut per prendre aquesta decisió –entre les quals, com sempre, un oportú editorial de La Vanguardia (“La relació de CiU amb la monarquia“) tocant-li la cresta el mateix dissabte.

I finalment, com a cirereta del pastís, hi ha això de l'”abdicació” de J. A. Duran i Lleida, que va avençar ahir (8 de juny) en exclusiva El Periódico i que pot significar molt o pot no tenir cap mena de significat. N’hi ha, com Vicent Sanchis, que ho veuen com la confirmació definitiva de La Gran Maniobra. Per Sanchis, estem assistint a la performance de la 3a via en viu i en directe. Que serà liderada, naturalment, per Duran, i comptarà amb el vist-i-plau de La Moncloa i la benedicció de tots els Isidres Fainés que marranegen pel país.

Així doncs, benvolgut Joaquín Luna, no sembla que res de tot el que està passant sigui gens casual, i per tant el discurs del President no anava gens errat en establir una subtil vinculació entre l’abdicació borbònica i el procés sobiranista. Em permet que li doni un modest consell com a escriptor? Miri, és vostè molt bo quan parla de la dura vida dels singles masculins i de les contradiccions en què incorren ells i les femelles humanes quan es tracta de pactar una relació carnal. Continuï en aquesta línia, recopili les seves columnes i faci’n un llibre. I quan tingui la temptació d’opinar sobre temes polítics, faci’m cas: deixi-ho córrer, demani’s un altre gin-tònic i no dubti a convidar la seva veïna de barra. Després ho podrà explicar en un article, i tranquil que paga la casa… Godó.