Ulleres de pinçanàs

Acabo de veure a TV3 el nou documental de M. Dolors Genovès. De factura impecable, adoptant una estètica de Photoshop pròpia de “Catalunya des de l’aire”, no cal dir que en surto més satisfet que en Carpanta després d’haver passat la tarda al Celler de Can Roca. Quinze minuts després, però, un dubte em rosega per dins. De debò que és per estar-ne tan cofois? Gairebé totes les intervencions -civilitzades, pedagògiques, incisives- eren del mateix bàndol. Del bàndol dels convençuts. Sí, d’acord, hi havia en Gay de Montellà, i aquell Trias de Bes (un altre Trias de Bes?) que preferiria que Catalunya continués dins d’Espanya “això sí, amb un autogovern tremendu“. Una minoria conscient de jugar a camp contrari. Tots els altres eren, en major o menor mesura, independentistes -ben inclòs un Antoni Castells que he vist molt cremat dels seus tractes amb el Govern “amic” de Zapatero. El panorama que ens pintaven era de realisme màgic. El cor se t’esponjava en constatar que Espanya, Europa i el món acabarien, malgrat algunes petites reticències inicials, retudes davant l’evidència del nostre nou petit estat. 

Ara bé.

Si el que la Genovés pretenia era convèncer els ja convençuts, no té dubte que ho ha aconseguit. Jo mateix m’hi incloc. Però és que a mi -i probablement a tots vosaltres que em llegiu- no és a qui cal convèncer. A qui cal convèncer és a dos sectors de la població que he vist amb prou feines representats al reportatge: la franja alta, diguéssim (sí, d’acord, hi havia en Gay de Montellà, però estava acollonit) i la franja baixa. Pedralbes i el Baix Llobregat. On eren els baixllobregatencs de llengua materna castellana? No tenen res a opinar sobre el tema? Perquè serà aquí (al Baix Llobregat, al Vallès, al cinturó de Tarragona) on ens jugarem les garrofes de la consulta. Els empresaris, al capdavall, poden pressionar tot el que vulguin, però els seus vots valen igual que el teu i el meu. Ens cal urgentment una forma menys òbvia i esbiaixada d’arribar als catalans de Cornellà, de Santa Coloma i del barri de Campclar de Tarragona. 

És per això que també agrairia una mica més de contrast en els parers. És cert el que diu al programa un dels convidats: que de moment els unionistes, tret del discurs de la por, no han aportat cap argument amb cara i ulls al debat. Doncs bé, donem-los-hi l’ocasió. No tinguem por de la batalla dialèctica. Si no ho fem així, correm el risc de contribuir nosaltres mateixos a això de què acusem sempre els polítics espanyols: de crear dues comunitats, cadascuna amb la seva llengua, amb el seu equip de futbol, amb les seves teles de referència i amb les mateixes poques ganes d’escoltar les raons dels altres.  

(A part de tot això, genial la intervenció del biòleg Ramon Folch, segons el qual la independència és necessària per raons higiènico-sanitàries).