És una constatació històrica que al llarg dels temps un dels millors mètodes per a assegurar la dominació política d’un territori és l’assimilació i , o, la desaparició de la població preexistent. És un mètode que s’ha revelat com a especialment eficaç i que es manté permanentment vigent, posat al dia, és clar. Per exemple
Quina diferència entre la gestió de l’huracà Milton a Florida i la de la recent DANA que ha afectat el P.V., allà la protecció civil va avisar dies abans i va donar temps per a l’evacuació i la protecció de les diverse zones; de fet només hi ha hagut setze víctimes per al voltant
En la nostra llengua tenim el català oriental i el català occidental, que són els grans dialectes, i després altres subdialectes –ribagorçanopallarès., nord-occidental estricte, tortosí, valencià septentrional, valencià central, sudvalencià, mallorquí, menorquí, eivissenc, alguerès, català central, català central de transició, nord-català…- per damunt consideracions i interferències polítiques. Molts identifiquen erradament “català” amb “català central”, i
Amb l’enterramorts Isla a la Generalitat queda ben palès que aquesta institució no és més que un òrgan administratiu més al servei de l’Estat i que pel que fa als catalans nacionals no en podem esperar gaire cosa, més aviat al contrari; si de cas a qui representa és als espanyols ètnics i assimilats,
No em cansaré mai de repetir que circumscriure tota la problemàtica derivada de la immigració a un sol col.lectiu, tot demonitzant-lo, constitueix una crassa errada, tant de perspectiva com d’anàlisi . No hi ha col·lectius millors o pitjors, seria caure en un reduccionisme ètnic ja sobrepassat i anacrònic, el que hi ha, això sí,
Alguns cops vaig a una botiga de la cadena Ametller, totes les noies que hi ha a les caixes, com a mínim mitja dotzena, si els parles en català et contesten en català… Fins aquí bé, o és el que jo em pensava, perquè resulta que al capdavall no és més que una representació enganyadora.
Caldria que reflexionèssim els veritables nacionalistes sobre la conveniència o no d’ adobar un model ultraliberal i capitalista globalitzador…. Pot resultar bastants nefast per a les identitats nacionals, especialment per a les que no tenen estat propi. D’aquí la necessitat de diferenciar-nos-hi i d’incidir en l’ecologia i el decreixement, sectors en els quals també incideix
Estem en un moment històric en què o reaccionem o desapareixerem. Situacions així, però, no són noves en la vida dels pobles, s’han produït sovint i als llocs més variats al llarg de la històra, pensem, per exemple, en la situació de Turquia en acabar la Gran Guerra, estava a punt de desaparèixer però gràcies
Algunes precisions. Orriols no és co,mparable a l’extrema dreta jacobina clàssica europea, tipus Lepen, primer de tot perquè ells són imperialistes i defensen grans estats obsolets, és a dir, volen assimilar nacions veïnes i tenir-les sota el seu jou, a diferència de l’Orriols , que només reclama l’emancipació de la Catalunya nació; podríem, si
Pel “Moviment Franjolí” i “El Casal JaumeI de Fraga”. “”Des de les passades eleccions autonòmiques del 2023, que a l’Aragó van suposar l’arribada al govern del Partit Popular d’Aragó i la formació ultradretana VOX (amb el suport del Partit Aragonès Regionalista), han tornat els vells temps de catalanofòbia i baturrisme desfermats. Els de
Si fem una ullada històrica ens podem plantejar què hauria passat si no hi hagués hagut l’anomenada Guerra Civil i la posterior dictadura franquista. Amb una República Espanyola dilatada en el temps i amb una normalitat democràtica hauríem pogut tirar endavant com a nació i acabar decidint per nosaltres mateixos o, contràriament, la mateixa normalitat
Gregorio Marañón ja es va referir a la tristesa endogàmica dels Borbons. Felip V va ser diagnosticat pels seus propis metges com a depressiu agut, L’efímer Lluís I tampoc no es distingi per donar gaires mostres de seny. Quant a Ferran VI, aquest sempre va ser un depressiu profund, i, en esdevenir vidu, va enfollir
Agustí Colomines en l’article “Immigració i catalanitat”, aparegut no fa gaire a “el Nacional”, ha fet esment que la por a la substitució ètnica és universal i preocupa tothom, lògicament, quan no tens Estat i la teva llengua és sovint relegada per a moltes funcions aquesta por encara creix més, i amb fonament. I ja
La immigració, un tema espinós i que pot donar lloc a molts malentesos,peò que cal debatre i davant el qual no és vàlid fer com els estruços. Certa part de les nostres formacions polítiques han decidit que és un tema tabú, fent així un mal servei a la societat i als mateixos protagonistes, tot
A causa de la constatació que dins el marc de l’Estat espanyol “no hi ha res a fer” i que en realitat l´única cosa que ens ofereix és l’absorció i la dilució en una realitat i uns referents aliens -únicament amb alguns matisos diferents segons qui governi a Madrid-, el catalanisme tradicional no ha tingut