Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent

24 de febrer de 2024
Sense categoria
1 comentari

PEL CATALÂ A LA FRANJA DE PONENT, MANIFEST PELS 40 ANYS DE LA DECLARACIÓ DE MEQUINENSA

Pel  “Moviment Franjolí” i “El Casal JaumeI de Fraga”.

 

 

“”Des de les passades eleccions autonòmiques del 2023, que a l’Aragó van suposar l’arribada al govern del Partit Popular d’Aragó i la formació ultradretana VOX (amb el suport del Partit Aragonès Regionalista), han tornat els vells temps de catalanofòbia i baturrisme desfermats.

Els de sempre, com sempre, passant barroerament per sobre de la ciència, el sentit comú, i els drets dels ciutadans de la Franja de Ponent, tornen a escampar els eslògans del “Pancatalanisme imperialista”, el “català de Barcelona”, etc., atiats pels entorns polítics, mediàtics i institucionals espanyols i regionals aragonesos.

Davant la seva manca de projecte i la seva paràlisi per a afrontar reptes molt més urgents per al territori (despoblació rural; col·lapse a l’entorn metropolità de Saragossa; descontrol en la implantació d’energies renovables; ambigüitat sobre la política hidràulica; etc.), només saben recórrer al fantasma de l’enemic exterior català.

Amb aquest ànim destraler i sectari ataquen la principal expressió de la nostra personalitat, la llengua i la cultura catalanes; provant de torpedinar els minsos avenços aconseguits gràcies a anys d’incansable mobilització popular, acadèmica i municipal; i, de passada, escanyant encara més la tímida recuperació de la germana llengua aragonesa.

Al capdavall, però, si aquestes expressions els irriten tant i les combaten amb tanta ràbia, és perquè saben que són fets vius, que van més enllà de l’evidència lingüística i cultural; i que la seva existència assenyala la seva indigència com a representants de la ciutadania, i la seva impotència com a gestors de les responsabilitats públiques.

La realitat, aquesta realitat, és tossuda. Les dones i els homes d’aquestes terres som gent ferma i dura, que a pesar de menyspreus i dificultats sobrevivim i perseverem, des de dins i des de fora del territori, per a existir essent com som.

Potser només falta més consciència que som i com som; redescobrir el nostre potencial i fer-lo créixer, per a avançar en tots els àmbits a la nostra terra, amb la nostra manera de ser i de fer; junt amb aquells que, des dels seus orígens i la seua realitat, respectin les nostres, i vulguem unir esforços per a aconseguir el progrés de tots plegats.

Els objectius són ben clars:

  • El no retorn del negacionisme anticientífic i del secessionisme lingüístic del LAPAO i LAPAPYP, o d’expressions pejoratives o regionalistes com Xapurriau o Aragonès Oriental.
  • L’oficialitat i la presència pública, igualitària i efectiva del català a les nostres comarques; especialment mitjançant la continuïtat i l’extensió de l’ensenyament del i en català, a la toponímia i en la relació ciutadana amb les institucions.
  • L’aplicació de polítiques públiques i iniciatives socials per a la recuperació i el foment de la nostra cultura popular i tradicional.
  • Acció unitària a tot el territori: Encoratgem a totes les organitzacions, associacions i ciutadania a ajuntar-nos i plantejar escenaris per a fer front a l’actual viratge del govern d’Aragó contra la nostra llengua.
  • L’aplicació de polítiques públiques concretes per a rellançar el progrés econòmic i social, i les oportunitats de i per al territori, que promoguin l’arrelament i la permanència dels franjolins i nouvinguts als nostres pobles i viles.

Els mitjans són també coneguts: treball, resistència, unitat, dignitat. No només hem de respondre als insults o les manipulacions de polítics matussers i opinadors sectaris; cal que sortim, tots junts, a lluitar i a guanyar. Amb responsabilitat i lleialtat, sense perjudicis ni prepotència, sabent que tothom és necessari; acudint a les convocatòries, mobilitzant-nos per la nostra causa en tots els seus vessants, i traslladant-ho a la vida quotidiana. Assumint que és un camí feixuc, però amb voluntat d’arribar fins al final, amb els que vulguen acompanyar-nos-hi.

Ens trobem en un moment de gran transcendència, agreujat perquè les nostres comarques pateixen el flagell de la despoblació, junt amb un creixement descontrolat a indrets concrets, sense eines per a la integració dels nouvinguts; amb una manca de cohesió interna i de consciència pròpia generalitzades; i amb poca representativitat i influència política i social.

Tot plegat forma un còctel nefast, que costarà molt de redreçar; i que requerirà molta feina, perseverança i una acció coordinada i unitària; per damunt de disquisicions ideològiques que, ara i aquí, són més un llast que una cosa útil.

Som a anys llum de l’evolució d’altres territoris i encara hem d’avançar molt; especialment ara que ens enfrontem al rebrot a l’Aragó de l’espanyolisme més recalcitrant i cavernari que vol esborrar tot vestigi de catalanitat a la Franja.

Sense por ni vergonya, continuarem defensant la nostra llengua i cultura catalanes, continuarem fent Franja!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!