Bloc Tibidabo

Gregorio Marañón ja es va referir a la tristesa endogàmica dels Borbons. Felip V va ser  diagnosticat pels seus propis metges com a depressiu agut, L’efímer Lluís I tampoc no es   distingi per donar gaires mostres de seny. Quant a Ferran VI, aquest sempre va ser un depressiu profund, i, en esdevenir vidu, va enfollir del tot. Li succeí el seu germà, Carles III, la importància del qual ha estat exagerada per la historiografia oficial. Fou un monarca més pendent de les seves caceres que de governar, va delegar les tasques de govern i es va mostrar completament subordinat a Françaa. Com que el seu primogènit va ser declarat inapte li succeí el segon fill, Carles IV, anomenat el rei indigne per oferir el tron a Napoleó. La indignitat, però, no li venia només d’aquest fet, sinó també d’haver mantingut a palau Manuel Godoy, qui a més d’ostentar en la pràctica  el poder era l’amant de la reina consort, ninfòmana insaciable i amb tots els seus fills -tal com ella mateixa confessava- bastards. I què haurím de dir de Ferran VII?, especialista a fer brodats, assidu de bordells i restaurador de la Inquisició, pintat implacablement i magistral, com la resta de la seva parentela, per Goya. Amb la filla, Isabel II. la decadència tocava fons. Curta de gambals estava sotmesa a la influencia del pare   Claret i  de la monja sor Patrocinio. Això no li va impedir mosttar-se com a nimfòmana impenitent -potser esperonada per l’homosexualitat del seu marit- i tenir una corrua d’amants, entre els quals el militar valencià Puigmoltó, a qui, segons moltes opinions, se suposa el veritable pare d’Alfons XII, monarca feble i malaltís que morí de tuberculosi, probablement a causa dels excessos comesos. Alfons XIII, fill pòstum de l’anterior, arrogant i afeccionat als films pornogràfics, fou foragitat, com és sabut, en instaurar-se la Segona Republica, amb el fosc episodi del desastre d’Annual a les espatlles i despres de donar suport a Primo de Rivera. Aquesta tendència a ajudar dictadors l’heretà el seu fill Joan, qui no va dubtar a oferir-se a Franco per lluitar al bàndol dels revoltats. I un cop aquí ens aturem, perquè només ens cenyim en aquest article  als predecessors, els borbons actualment vius serien una altra història, però certament no gaire més edificant, com estem veient aquests dies. Déu n’hi do!

Joaquim Torrent

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!