Bloc Tibidabo
Joaquim Torrent
Rèplica a l’article d’Andreu Barnils referit a Sílvia Orriols
Algunes precisions. Orriols no és co,mparable a l’extrema dreta jacobina clàssica europea, tipus Lepen, primer de tot perquè ells són imperialistes i defensen grans estats obsolets, és a dir, volen assimilar nacions veïnes i tenir-les sota el seu jou, a diferència de l’Orriols , que només reclama l’emancipació de la Catalunya nació; podríem, si de cas, qualificar-la d’identitària, però això no és dolent “per se”, no hi ha res millor que restar arrelat a una terra i a unes tradicions en una època en què triomfa la despersonalitzaciuó i el nihilisme. No oblidem que és deixebka i admiradora de Daniel Cardona, un gran patriota que no tenia res de “feixista”.
D’altra banda, mai, mai, però mai, la Sílvia ha fet cap comentari que menyspreés un col.lectiu per les seves caracteristiques antropològiques o genètiques, únicament ha reclamat que s’ incorpori tothom plenament a la nostra societat en peu d’igualtat i sense privilegis arbitraris… Per tant, és molt aventurat qualificar polítiques d’igualtat com a “racistes”…
I, finalment, ella és poble, és fiila del poble, fins ara havia estat milerurista , i sap el que és el dia a dia i el que pensa i sent la nostra gent, i això la fa estar al costat del poble -res a veure amb un fals populisme, que és el que sovint fomenten els partits institucionals-… Per tant, si us plau, respectem la Sílvia, no la vituperem i no la calumniem per interessos espuris, com habituallment fan certs mitjans i els membres de partits instal.lats en la rutina i la grisor del “statu quo”, que ben sovint, a diferència d’ella, tenen molt a anagar i estan lligats a interessos fàctics poc clars. Per tant, prou demagògia i més dir les coses pel seu nom, atès que ella potser no sigui una figura “divina” però tampoc és ningú menyspreable. Tot el contrari, té molts motius per gaudir de la nostra confiançá i recolzament, cosa que nolts altres no poden dir pas.
Joaquim Torrent
PD: L’ article de Barnils , titulat “Aliança Catalana al Parlament”, fou publicat a Vilaweb (als “comentaris” trobareu l’enllaç)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Enllaç: (article aoaregut a Vilaweb:) https://www.vilaweb.cat/noticies/alianca-catalana-al-parlament/)
D’entrada, algú que atribueix a aquesta senyora covardia no hauria d’anul·lar els comentaris dels lectors a l’article. Llençar la pedra i abaixar la persiana deu ser el concepte de valentia del senyor Barnils. En tot cas una manca absoluta de respecte al subscriptor, que en funció de la quota que paga se suposa que se li dona dret a comentar, però al qual darrerament cada cop que es toca un tema polèmic se li nega aquest dret.
D’altra banda no sé si després de ser testimonis de la manca de límits del col·lectiu islàmic a Ripoll, que aquesta senyora hagi gosat denunciar i enfrontar certes actituds es pot titllar de covardia. Aquesta senyora s’exposa molt, i ja ha patit episodis de violència per part de membre d’aquesta comunitat tan feble i desfavorida, tal com la victimitza l’articulista. Per no parlar de la demonització a què la sotmeten tots els partits i els mitjans benpensants, que són els que han creat les condicions per a la desaparició de la nació i la llengua, per molt que després facin articulets planyent-se del que ells mateixos han nodrit amb aquest universalisme de pa sucat amb oli del “tothom és benvingut i tothom té els mateixos drets a tot arreu”. Falsedat que qualsevol mirada a qualsevol part del món fora d’aquesta Catalunya anorreada desmenteix immediatament.
Però més enllà de l’animadversió cap a la senyora Orriols, l’articulista hauria de mostrar una mica més de capacitat analítica i intentar recolzar-se en algun analista o pensador amb més autoritat intel·lectual que un fotògraf que tot el mèrit que té és haver fet fotografies a col·lectius de l’ultradreta espanyola i haver-se d’amagar per aquest fet. Posar etiquetes agrupant una presumpta extrema dreta no feixista del segle XXI sense parar atenció a les importants diferències entre els diferents moviments, només perquè poden tenir el punt en comú de veure en la immigració descontrolada una font de problemes, de pèrdua d’identitat com de riquesa i benestar social (cosa d’altra banda innegable), és una absurditat. Primer perquè aquest diagnòstic no l’està fent només els moviments d’aquesta presumpta extrema dreta, sinó cada cop més partits de centre, com també d’esquerra. Així que si l’extrema dreta es demostra pel diagnòstic de veure greus problemes en la immigració, tothom acabarà sent extrema dreta segons aquesta perspicaç mirada i finesa analítica.
Si el senyor Barnils vol veure racisme en la senyora Orriols (tot i que ella s’ha proclamat contrària a una cultura religiosa intolerant i contrària als valors occidentals, mai contrària a cap raça) doncs que parli de racisme. Però pretendre que el racisme és l’element clau (no n’ha trobat cap més) per definir un partit com d’extrema dreta és no saber de què es parla. Senyo meu, el racisme, d’haver-ne, permet titllar algú de racista i prou, no pas estirar-ho per definir algú d’extrema dreta. O és que no hi ha racistes d’esquerres? Sense anar més llunya, Espanya, com la seva estimada Israel, en van plens.
Sí, senyor Barnils, articles com el seu “són carn d’hemeroteca”, i vostè (com Vilaweb) ja ha quedat un cop més retratat amb independència de si Aliança Catalana entra o no al Parlament.
Absolutament d’acord en tot el que has dit.
Agraeixo l’article/resposta. Era necessari puntualitzar.
Plas, Plas, Plas
Molt bona resposta.
Molt encertat. De fet Sílvia Orriols, és dels pocs personatges polítics catalans, per no dir gairebé l’únic, que sembla autèntic, no de cartró pedra com la majoria que ara tallen el bacallà. I sobretot cal admirar la seva valentia, infinitament més gran que tots els que l’ataquen en manada bordant les típiques consignes “progres” per a fer callar l’expressió de problemes reals. De fet, trobo que és massa suau en el seu discurs, la Sílvia.