Bloc Tibidabo

Sovint ens referim als immigrants, així en general, com a tots aquells que provenen de països subdesenvolupats o com a mínim més poc desenvolupats que nosaltres, sense tenir en compte que semànticament “immigrant” ho és qui va a viure a un altre país, prescindint del seu estatus socioeconòmic; per tant, els anomenats ”expats” en rigor també serien immigrants, però popularment no se’ls anomena així, simplement se’ls sol anomenar a més d’“expats”, “estrangers” -igual que als jubilats costaners provinents del nord d’Europa-, assimilant-los a gent amb la carn rosadeta, cabell ros i ulls clars… Perversions del llenguatge!

Una altra perversió seria conceptuar només com a immigrants -sempre que siguin pobres, com ja hem apuntat- els qui no disposen de DNI… Amb la qual cosa en queden exclosos tots aquells provinents de zones no catalanoparlants de l’Estat espanyol -a diferència, aberrantment , dels nord-catalans, almenys teòricament- . Quan en realitat tots donem per fet , inconscientement, que per mot que es reclamin “catalanes” si no parlen català i no se senten nacionalment catalans no són pròpiament catalans i conformen una versió nostrada dels antics “pied noirs”.  En aquest cas aquells antic immigrats hispans que no s’han integrat d’immihaurien passat d’immigrants a colons. És a dir, d’una situació transitòria  -com el bilingüisme- a una  de definitiva; una situació que -i ara en una “partida de billar a tres”, no a dos com abans-  es pot repetir amb altra gent forana, com “immigrants” i “estrangers” -en les seves accepcions deformades i vulgars-…  Aquest és un terrible risc que correm, estant exposats com estem a tots els embats de la globalització i sense tenir Estat propi, i que, malauradament cada cop es materialitza més, especialment a les zones metropolitanes, que són la mare dels ous, tot convertint-se el castellà o “espanyol” en la “lingua franca”, i ben sovint pròpia -això si no la duen ja incorporada, com els llatinoamericans-, de les més diverses comunitats, per a les quals el català no els és útil i que inconscientment el tenen com un entrebanc, al qual  fins i tot menyspreen i ignoren quotidianament.

Joaquim Torrent

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!