Recentement cert individu impresentable ha penjat en el seu blog un contingut insultant i tòpic cap a la meua persona que el deixa ben retratat. Aquests elements cunyadístics sempre tan poc originals en la seua banalitzció del nazisme!… Tampoc no es pot esperar gaire cosa més d’algú que mostra signes clarament patològics en no ser
Darrerament s’està plantejant d’afavorir el creixement sostingut i ininterromput del tràfi aeri, per exemple amb la proposta d’ampliació de la tercera pista del Prat -tot arrasant espais naturals- o construint-ne una altra -la quarta- a l’a eroport de Girona. No cal dir que l’impacte sobre el territori en ambdós casos seria força greu. Tampoc no
Per analitzar una mica la siitació actual una ullada a les mentalitats col·lectives ens pot ser de gran ajut, espcialment si ens centrem en les diverses generacions, no tant com a generadores de novetats sinó com a reflex del seu temps i les seves contradiccions. Si comencem amb la del “Baby Boom” veurem
L’ajuntament de Barcelona, dirigit per l’Ada Colau, acaba de comprar el conegut local “El Molino”. Estava tancat i barrat feia uns quants anys i sembla que el propòsit és que, mitjançant un concessió, torni a programar espectacles de varietats i afins. Aquest local quan fou fundat s’havia dit “Le Moulin Rouge”, tot imitant el seu
Els darrers estudis que fan referència a la Franja no conviden precisament a l’optimisme, com ja era d’esperar després de quaranta anys d’una “democràcia” que ha negat a la nostra llengua la condició de llengua oficial en aquest territori. Als mals endèmics territorials de sempre, com la despoblació, l’envelliment, la marginació, la desestructuració i
En política mai no és tot blanc o negre. Res no impedeix que sota etiquetes suposadament progressistes es puguin amagar interessos inconfessables o objectivament reaccionaris. Hi ha casos històrics força evidents. Compte, doncs, amb les etiquetes. Cal destriar molt bé el gra de la palla, no tallar pel mateix patró tots els nous moviments polítics
En les possibles propostes de divisió territorial de Catalunya normalment primen els criteris socioeconòmics per damunt qualsevol altre criteri, així els criteris culturals i lingüsiticodialectals solen ser menystinguts. Personalment, però, crec que sense qüestionar la preeminència dels primers factors no es poden deixar de banda els segons, i que aquests caldria tenir-los també en compte,
Normalment, quan es critica el nefast paper del jacobinisme en el món contemporani, apareixen automàticament des de determinats mitjans rèpliques furibundes contra els qui han gosat posar en solfa determinats principis tinguts per immutables-molts cops basades en mitges veritats, tòpics suats i llocs comuns rancis i obsolets. Mostra d’ això és la intenció de fer
En aquesta postmodernitat global la moda actua com a signe distintiu de l’actual sistema capitalista planetari (Xina inclosa), ja no és com abans, quan la roba havia de durar fins que es fes malbé i, quan es reponia, continuava amb els mateixos patrons durant dècades. Ara no, en intervals increïblement curts la moda queda desfasada,
I.- La isoglossa (en blau) del passat perifràstic a) En detall (Sobrarb) – la línia morada representa la isoglossa del passat perifràstic. En concret inclou el nord-est de la comarca (amb la vall de Gistau) i el sud-est (amb la Fova). b) En detall (Somontà de Barbastre) -la línia morada representa la
Darrerament es pot observar un interès gens dissimulat a adjectivar el benasquès com a a “aragonès” , alguns mai no es deixen aquest segon adjectiu, especialment des dels mitjans aragonesos. És una postura excessivament nominalista, com si pel fet de repetir mil vegades un mot aquest obrés efectes màgics i arribés a canviar la realitat…
Cada cop més, hi ha una identificació del mot «Espanya» amb Madrid i amb tot el que hi està relacionat. De fet, la resta de l’Estat sempre figura com un apèndix, la información important és la que prové de Madrid, la seu de la najoria d’empreses i del govern de l’Estat. Una identificació íntimament
(article del 2010) Amb motiu de la concessió a Mario Vargas Llosa del premi Nobel de literatura d’enguany molts de niosaltres. hem recordat que aquest senyor no té massa bona opinió dels catalans, i que objectivament i a nivell personal és un enemic declarat de la nostra llengua i de la seva norrmalització; al marge de si es
Jose Antonio Fernandez Hodar, comentarista del diari econòmic “EXPANSIÓN”; autor d’un comentari en un “article” seu que supura supremacisme i menyspreu, en equiparar l’ús de les llengües de l’Estat no castellanes amb “parlar indi”… Diu el tal Jose Antonio:: “el cúmulo de despropósitos que los socios de Sanchez están exigiendo para aprobar los presupuestos, o
Recentment la revista “La Comarca”, editada a Alcanyís ha publicat un pseudoarticle de la senyora María José Gascón, titulat “La preocupación de nuestros antepasados”, que no és més que una pila i una mescla informe de falsedats, manipulacions i simplificacions sense cap ni peus, que posen en relleu el sectarisme, manca d’ objetivitat i incultura